JULIOL - AGOST  ANY 2001:

AGOST 2001
-Més de trenta parelles a la trobada gegantera de Cornudella  (28/08/2001)
-Prades peatonalitzarà els carrers del nucli històric del poble (22/08/2001)
-Comença la Festa Major de Cornudella de Montsant  (15/08/2001)
-Prades acull una mostra d'objectes de la Guerra Civil al Montsant  (14/08/2001)
-Priorat: Davallada turística al juliol  (13/082001)
-Finalitza el Vè Campionat de volei-pantà  (05/08/2001)
-L'Informatiu d'ERC Cornudella acusa a l'equip de govern de carregar-se l'esport a la vila  (03/08/2001)

JULIOL 2001
-Miquel Gomis renuncia a la presidència del Consell Comarcal  (31/07/2001)
-Vinyes del Montsant es converteix en la primera empresa productora de la comarca(30/07/2001)
-Miquel Gomis vol deixar el càrrec  (27/07/01)
-El C.F.Cornudella es retira de la competició  (26/07/01)
-Cornudellaweb inicia una etapa de millores i canvis  (25/07/01)
-La taxa d'atur a Cornudella és de les més baixes de la província  (14/07/2001)
-Sortida de l'Associació d'Excursionistes de Cornudella  (12/07/01)
-Consell Comarcal a la Vanguardia: "Otra de terror en el Consell" Per Toni Orensanz  (09/07/01)
-L'ajuntament de Gratallops diu que l'aigua del pantà de Siurana està mal gestionada  (05/07/01)



AGOST 2001
Més de trenta parelles a la trobada gegantera de Cornudella.-
Dimarts 28 agost, Diari de Tarragona.- Més de 30 parelles de gegants van participar diumenge passat en la quinzena edició de la Trobada Gegantera de Cornudella de Montsant, una de les fites més destacades que anualment s'organitzen a la població en el context de la festa major.
Especialment curiosa va ser la presència de colles vingudes del Baix Llobregat i del Barcelonès, com els geganters de Santa Coloma de Gramenet, Piera o El Prat de Llobregat. Alguns dels grups participants duien fins a tres gegants.
La trobada s'inicià al matí amb la plantada de gegants, i prosseguí amb un ampli recorregut pels carrers del poble, per acabar, com és tradicional, a la plaça de la Vila, on s'hi feren els balls principals. L'elevada presència de colles obeeix al fet que, d'aquesta manera, es torna la visita que prèviament havien fet a aquestes localitats els 
geganters de Cornudella i de Siurana. L'Hereu i la Pubilla, i el Noi de la Colla, els gegants de Cornudella, van tancar el sèquit en el recorregut pels carrers de la vila, acompanyats del Grallers de Cornudella, que tot just engunay celebren 25 anys d'existència.
Entre els assistents hi havia el popular cantant mallorquí de música tradicional Jaume Arnella, vinculat a Cornudella i a Siurana des dels anys 70.
Nit de màgia
Pel que fa a la festa major, l'actuació del Màgic Andreu, que va tenir lloc la nit de diumenge a la pista poliesportiva, va ser també un dels actes destacats. I en l'apartat de competicions, dir que l'equip de futbol sala Kalents s'endugué les 12 Hores del campionat local.
Tornar al principi
Prades peatonalitzarà els carrers del nucli històric del poble. Les aigües fecals van inundar el celler centenari d'una casa pel deficient estat del clavegueram.-
Dimecres 22 agost, Diari de Tarragona.- L'Ajuntament de Prades invertirà quasi 40 milions de pessetes en la pavimentació i peatonalització de tres carrers del casc antic, que a més suposaran la millora de la xarxa de clavegueram i d'enllumenat públic, i el soterrament de les línies elèctriques i de telecomunicacions. Aquesta és la primera fase d'un ambiciós projecte, de més de 228 milions de pessetes, que inclou la futura reforma dels deu carrers del centre històric, als que s'ha de sumar el projecte de la plaça Major, encara no aprovat, que ascendeix a 108 milions de pessetes.
La intenció de l'Ajuntament de Prades és arranjar tots els vials del nucli històric de la Vila Vermella, el principal greuge del quals és la obsolència de la xarxa de clavegueram -que no ha estat reposada des de què el 1947 es va construir-, però «el cost de la reforma dels deu carrers que configuren la part antiga del poble ascendeix a 228.506.029 pessetes i el consistori no el pot afrontar sense subvecions d'altres administracions» afirma l'alcalde, Eduard Roca. 
Ara per ara, s'ha posat a exposició pública la primera fase del projecte, que contempla els carrers Major, del Centre i una part de Costa del Castell, que suma 38.425.960 pessetes. Els treballs, que tenen un termini d'execució de quatre mesos, suposaran «la substitució del clavegueram i la instal·lació d'un desguàs paral·lel per l'aigua de pluja, xarxes que en l'actualitzat no compleixen les condicions mínimes. Tanmateix, també s'aprofitarà per soterrar les línies d'electricitat, de telecomunicacions i de l'enllumenat públic» diu l'arquitecte municipal, Pau Jansà, qui afegeix que «amb la reforma, els carrers es peatonalitzaran, però sense restringir el pas als vehicles del veïnat, com ja es fa als estius a la plaça Major».
Per a la pavimentació dels carrers -alguns són de formigó- s'utilitzaran llambordes -algunes de les quals van ser comprades a l'Ajuntament de Reus l'any passat- per mantenir el caràcter del nucli antic de la vila, reconegut com a Conjunt Històric i Artístic per la Generalitat de Catalunya.

Subvencions 
Per a aquesta primera fase, la Generalitat de Catalunya es farà càrrec de 17.337.000 pessetes, una xifra inclosa al Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC), i la Diputació de Tarragona, de 14.259.500 pessetes. La resta, quasi set milions, les aportarà l'Ajuntament de Prades. «A mesura que es concedeixin subvencions, s'aniran desenvolupant les diferents fases del projecte» afirma el regidor de Promoció Econòmica, Josep Maria Planes, qui es mostra optimista a l'hora d'obtenir enguany un ajut dels Fons Europeu de Desenvolupament Econòmic Regional (Feder), «que tot i que complim els requisits, ens va ser denegat l'any passat. A més, també ens posat en contacte amb el Ministeri de Foment», afegeix Planes. 

Reforma de la plaça Major
Paral·lelament a la urbanització dels deu carrers del nucli antic, que ocupen una superfície de 7.367,39 metres quadrats, l'Ajuntament també ha redactat un projecte per reformar la plaça Major, on es troba ubicada la famosa Font de Prades. 
La reforma de la plaça, el centre de la qual s'urbanitzaria amb llambordes de granit de color vermellòs, encara no està aprovada i ascendeix a més de 108 milions de pessetes, un cost que el consistori es podria plantejar de retallar per la dificultat de trobar subvencions. Els ajuts de la Generalitat i la Diputació comprenen el període 2000-2003, la qual cosa significa que fins d'aquí dos anys no es pot optar a una altra subvenció que no sigui la del Fons Europeu i la del govern de l'Estat.

Les aigües fecals van inundar el celler centenari de casa
El mal estat de la xarxa de clavegueram del casc antic de Prades, construït el 1947, ha provocat diverses fuites i rebentades. Una d'aquestes va inundar d'aigües fecals, el 22 de febrer de 2000, el celler de la Rosa Maria Torroella, una veïna del carrer Major: «Aquell dia jo estava a Barcelona i em va trucar el meu germà per dir-me que puges ràpidament al poble perquè tenia el celler fins dalt d'aigua», recorda l'afectada. La rotura de les canonades municipals va destruir pràcticament tot el celler familiar, de més d'un segle d'antiguitat, que l'avi de l'aquesta veïna havia construït amb voltes de pedra: «Semblava una piscina, de més de 2,5 metres de profunditat d'aigües fecals, on hi flotaven les botes de vi. Una catàstrofe». Amb el vessament, es van destruir totes les botes i el seu contingut: 3.180 litres de vi, a més de set portadores. Les clavegueres es van obstaculitzar pel greix que hi vessaven dues carnisseries, però la Rosa Maria en responsabilitza l'Ajuntament de Prades, que encara no l'ha indemnitzat. Les pèrdues materials pugen a 1.700.000 pessetes, encara que la Rosa assegura que el valor sentimental del celler no té preu». No descarta portar el cas a un advocat.

Tornar al principi
Comença la Festa Major de Cornudella de Montsant.-
Dimecres 15 d'agost, El Punt.- Quaranta colles de gegants es trobaran a la festa de Cornudella. El Màgic Andreu, protagonista d'una nit d'humor estrenada l'any passat amb Rubianes
Quaranta colles geganteres del Principat, i també la de Fraga, participaran en la trobada que s'organitza per la festa major de
Cornudella de Montsant, una celebració que comença demà i que durarà dues setmanes, una experiència que els organitzadors van posar en marxa l'any passat i que repeteixen aquest 2001. El Màgic Andreu protagonitzarà la nit d'humor que el 2000 estrenava a la festa de Cornudella Pepe Rubianes. Cinc orquestres amenitzaran els balls.
La comissió de festes i el Patronat de Turisme de Cornudella feien l'any passat un pas endavant en l'organització de la festa major ampliant fins a dotze els tres dies festius. Aquest objectiu ambiciós requeria un increment d'activitats i de pressupost. Més orquestres i més nits de música i espectacle havien de permetre ampliar l'oferta tot evitant la repetició. Ho van aconseguir. Enguany intenten mantenir el nivell assolit amb cinc orquestres i quatre festes amb discoteca mòbil. Aquest divendres, la coneguda orquestra Montgrins encetarà les cinc nits de ball. Swing Latino, Selvamar, Eivissa i Magnum Brosed seran les altres bandes protagonistes. La celebració començarà a Cornudella demà amb el pregó al Pla de l'Església i un correfoc amb els Diables d'Alforja. Els organitzadors dels actes han volgut donar continuïtat a un dels actes de més èxit de l'any passat. L'actor català Pepe Rubianes encetava el 2000 una nit d'humor d'alçada. Víctor Miró, vicepresident del patronat, explica que enguany es volia mantenir la qualitat i l'èxit d'aquest espectacle d'humor. Per això s'ha pensat en el Màgic Andreu, que portarà la seva particular revista al municipi del Priorat. Segons Miró, «és evident que l'èxit no és el mateix si programes una nit d'humor amb algun artista poc conegut que si portes un humorista com Rubianes o un histrió com el Màgic Andreu».
Entre els actes populars i de carrer, destaca novament la trobada de parelles geganteres, un acte que a Cornudella de Montsant sobresurt respecte dels que s'organitzen en d'altres municipis. El nombre de colles participants del país, trenta-nou del Principat i la de Fraga, deixa clar el caràcter participatiu de l'acte, que se celebrarà el segon diumenge de festa, el dia 26, el mateix dia que Màgic Andreu oferirà el seu espectacle. Entre els actes més participatius destaquen el quart concurs de bitlles tradicionals i el partit de futbol entre solters i casats, tradicionals en les festes majors de diversos pobles del Camp de Tarragona.
Tornar al principi
Prades acull una mostra d'objectes de la Guerra Civil al Montsant.-
Es tracta d'una col·lecció particular de materials d'un reusenc anomenat Francesc Olesti
Dimarts 14 agost, Diari de Tarragona.- Vestits de republicans, cascs, gorres, caixes de municions, revistes i prismàtics,entre altres, són alguns dels objectes de la Guerra Civil que es mostraran fins al 18 d'agost al local social de Prades. Aquesta exposició, que només estarà oberta dues hores al dia, fa un breu repàs als tres anys de la guerra civil per l'entorn de Prades. Francesc Olesti, un jove aficionat a la muntanya, és el propietari de tots els materials que s'exposen.
L'exposició recull més d'una centena d'objectes que daten de la Guerra Civil. Els materials són molt diversos: vestits, àlbums amb condecoracions, monedes, fotografies, cascs, bosses, cartutxos de fusells, etc. Aquesta mostra durarà fins al 18 d'agost i s'està fent al local social de Prades de les 16:45 a les 18:45 hores. El propietari de tots els objectes és el reusenc Francesc Olesti. Un jove enòleg de 35 anys que és un gran aficionat de les muntanyes i de la Guerra Civil. «Quant tenia 7 anys ja anava amb el meu tiet i els meus cosins per les muntanyes buscant materials de guerra. Quan trobàvem algun cartutxo de fusell erem els nens més feliços del món», afirma Olesti. «Sobretot en els mesos d'estiu ens passàvem tot el dia caminant per les muntanyes del poble. Gràcies a això ara tinc tanta afició a arreplegar aquests objectes», explica.
Alguns dels materials els ha comprat, altres els hi han regalat i la resta se'ls ha trobat per les muntanyes de la zona. Francesc afirma que «Prades és un poble molt agradable per a conèixer les històries d'aquesta guerra». Aquest reusenc s'ha convertit en un teòric de la guerra en la zona i relata amb detalls i anècdotes com el republicans i els nacionals disputaven una de les guerres més cruels de tota la història. Segons en Francesc, «per la zona encara s'hi poden trobar forats de bombes, pous de tiradors i restes de trinxeres, però trobar cartutxos o trossos de metralla ara és molt més difícil».
Aquest reusenc va començar col·lecionant postals amb 9 anys. Després va anar ampliant coneixements sobre la guerra i va anar arreplegant molts més objectes. En  Francesc ja ha col·laborat anteriorment en algunes exposicions que s'han fet al Museu de Reus.
Amb la lliçó ben apresa
A més, en Francesc Olesti va realitzar una conferència el passat dissabte a Prades on va explicar la història de la Guerra Civil en aquestes muntanyes. A l'estar la conferència plena de gom a gom, en Francesc es planteja tornar-la a repetir «bé a Prades o a algun poble de la zona». Quan va acabar la conferència, van ser molts els que van afegir el seu gra d'història. Per altra banda, aquest reusenc té la intenció de que aquesta exposició es fagi properament al Museu de Reus.
Olesti coneix perfectement la història de la guerra. Sense papers al davant, relata aquells esdeveniments amb anècdotes i batalles que van deixar les muntanyes plenes de baixes, sobretot republicanes. A més, en Francesc està fent de guia a excursions on porta als visitants per aquesta zona. A més, els explica els diferents combats que allí es van dur a terme i els molts indrets protagonistes de la dura batalla que cap al gener del 1939 va pintar les muntanyes del color vermell de la sang.
Les muntanyes, una zona de conflictes 
La guerra sobre la que més s'ha escrit en tot el món és la Guerra Civil Espanyola.Escriptors anglesos, americans i europeus han explicat els motius i el desenvolupament d'una de les guerres més sagnants de tota la història. Amb aquestes paraules, en Francesc Olesti fa unes pincellades sobre com va anar la Guerra Civil en aquesta zona: «Les tropes nacionals van entrar a Catalunya el 23 de desembre de l'any 1938. Van entrar les tropes italianes i la Quinta División de Navarra. Van realitzar una escombrada de la zona de Les Garrigues i hi van haver uns enfrontaments molt forts entre els soldats republicans i els nacionals. A Poblet i a Prades hi van arribar el 9 de gener de 1939. Cal destacar un bombardeig que hi va haver per part de l'aviació nacional contra els enginyers republicans que estaven acondicionant la carretera que va de Prades cap a La Febró, que es va realitzar entre
el 4 i el 9 de gener. Aquest bombardeig va provocar moltíssimes baixes. Les files republicanes reclutaven joves de 16 anys i homes de fins a 55 anys perquè necessitaven més soldats. A més, la climatologia era molt dolenta i el fred gairebé insoportable. Això va fer que augmentessin les confusions entre els nacionals, que també van tenir algunes baixes. L'entrada nacional a Reus es va dur a terme el dia 15 de gener amb la Quinta División de Navarra. El dia 26 de gener va caure Barcelona i a principis de febrer tota Catalunya. L'1 d'abril del 1939 la guerra s'havia acabat, malgrat que els els patacons, una espècie de maquis, van seguir lluitant refugiats a les muntanyes de Prades fins que van ser descoberts i assasinats a l'any 1955».
  Tornar al principi
Priorat: Davallada turística al juliol.-
Dilluns, 13 d'agost, El Punt.- El Priorat nota la davallada turística en un fluix juliol, però l'agost torna a omplir les cases de pagès . Augmenta l'oferta d'allotjament en una comarca on l'estiu no és la millor temporada 

Com està passant a bona part de la península, al Priorat la temporada turística estiuenca d'enguany no és la millor dels darrers temps. Des de l'oficina comarcal de Turisme s'apunta que les consultes han decaigut un 6% respecte del 2000, i asseguren que el sector ha mostrat preocupació pel fluix negoci que ha deixat el mes de juliol. Però avui, coincidint amb la setmana estiuenca més forta, les cada cop més nombroses cases de pagès del Priorat són pràcticament plenes.

Després d'una primavera amb les places hoteleres pràcticament ocupades al 100% cada cap de setmana, l'estiu turístic al Priorat està resultant més fluix que els anys anteriors. Com a mínim, aquesta és la percepció que es té des de l'oficina comarcal de Turisme, que ha recollit la preocupació dels propietaris de cases de pagès per un juliol de baixa ocupació. De fet, aquest juliol ha estat, per primera vegada, més fluix que el juny, tradicionalment el mes amb menys ocupació de tot l'any al Priorat. A l'oficina de Turisme les consultes han davallat un 6%, aproximadament. De les més de 500 del 2000, enguany n'han rebut unes 470 en el mateix període. Tot i aquesta baixada, des de l'oficina es treu ferro a l'assumpte i s'argumenta que aquest estiu hi ha menys negoci a tot arreu, i el Priorat no és una excepció. A més, actualment les cases de pagès de la comarca estan gairebé ocupades al 100%, i per això es consideren «poc alarmants» les preocupacions mostrades pel sector durant el mes de juliol.
El Priorat manté l'interès sobretot de visitants catalans, provinents en la seva majoria de l'àrea metropolitana de Barcelona i de la Catalunya central. En segon lloc se situarien els turistes bascos i valencians. L'interès dels veïns del sud ha estat creixent en els darrers anys, i la circumstància es qualifica de «poc habitual» des de
l'oficina comarcal de Turisme. En darrera instància, és el turista europeu, dels països membres de la Unió Europea, el que omple les habitacions de les cases de pagès.
L'oferta d'aquest tipus d'allotjament ha anat en augment, i enguany hi ha cinc cases de pagès més que l'any passat. La Bisbal de Falset, Marçà, Porrera, Cornudella de Montsant, Torroja i el Masroig tenen establiments que formen part d'una associació de propietaris, però tambè hi ha cases de pagès a Ulldemolins, Margalef de Montsant o la Vilella Baixa.

Tornar al principi
Finalitza el Vè Campionat de volei-pantà.-
Cornudella de Montsant, 4 agost 200.- L'equip "Amanida de Pasta", format per forestals del parc de Falset, va guanyar ahir la final del Vè Campionat de volei-pantà a la pista del Club Nàutic de Cornudella. Com a "novetat" important, cal destacar que enguany, el reglament nou ha estat redactat per la "Federació Catalana de Volei-Pantà", creada especialment per a l'ocasió. El Campionat va començar a les 7 de la tarda, amb el sorteig de les eliminatòries entre els 14 equips participants, i immediatament es va començar a jugar a volei, fins a la gran final i posterior entrega de premis, cap a quarts de quatre de la matinada. 
A la festa esportiva s'ha de sumar la festa nocturna, ja que ben entrada la nit va començar a sonar música pels altaveus de la disco mòbil, que, una vegada finalitzada l'entrega de premis, va ser el nou centre d'atracció de la nit, sense oblidar-nos del sopar, l'altre gran èxit de la nit: "llangonissa" a la brasa, pà amb tomaca i un gran got de vi de la Cooperativa de Cornudella. 
Tot plegat, per a alguns la festa es va acabar de dia, després d'esmorzar, cansats però amb la satisfacció de la feina ben feta.
Per veure les fotos i tots els resultats, heu d'anar a la plana principal de Cornudellaweb.com, i d'allí a a la secció "Entitats i Institucions", on hi trobareu l'enllaç a la web del Club Nàutic de Cornudella.
Tornar al principi
ERC Cornudella acusa a l'equip de govern de carregar-se l'esport a la vila.-
Cornudellaweb.com, 3 agost 2001.- En el darrer número de l'Informatiu d'ERC-Cornudella de Montsant (nº5), el partit republicà acusa l'equip de govern de CiU d'haver-se carregat l'esport a la vila. ERC posa l'exemple del que ha passat en els dos darrers anys: l'any passat, l'ajuntament va "traslladar" els actes més importants de la festa major de la Plaça de la Vila a la pista poliesportiva, impossibilitant així la celebració del que hagués estat el IXè campionat de futbol sala. A més, l'ajuntament ni tan sols va tenir la delicadesa de comunicar aquest fet als organitzadors, que es van assabentar per casualitat d'aquest fet. Posats en contacte amb el consistori, en una reunió celebrada a l'Ajuntament, els organitzadors van ser informats en primer lloc de que "la pista poliesportiva és de l'ajuntament, per tant, l'ajuntament hi fa el que vol". Posteriorment, en un comunicat municipal, fins i tot es va arribar a culpar als organitzadors de no haver assistit a una imaginària segona reunió per parlar del tema. 
Enguany, fa molt poques setmanes, l'Ajuntament ni tan sols va contestar a una petició d'ajuda del Club de Futbol Cornudella, en la qual el club demanava ajut econòmic per tal de no desaparèixer (vegeu la notícia del dia 26/07/2001, en aquesta mateixa pàgina). Finalment, davant la falta de resposta, el C.F.Cornudella no s'ha inscrit a la propera lliga, i alguns jugadors ja han dit que se'n aniràn a jugar al Club de Futbol de Prades. 
L'Informatiu també fa referència del lamentable estat de la pista poliesportiva, que ha provocat que els aficionats al futbol sala de Cornudella hagin d'anar a jugar a La Morera; i el deficient estat del camp de futbol i la piscina municipal.
Fora de l'àmbit esportiu, la revista també tracta àmpliament el pol.lèmic tema de l'aigua, així com molts d'altres aspectes locals.
Tornar al principi

AGOST 2001
Miquel Gomis renuncia a la presidència del Consell Comarcal
Dimarts, 31 juliol 2001. Recull de notícies del Diari de Tarragona i el Punt

Diari de Tarragona: Gomis renuncia a la presidència del Consell Comarcal 
Després de dos anys a la presidència del Consell Comarcal del Priorat, Miquel Gomis va presentar al ple dahir la seva renúncia al càrrec de president, una renúncia que segons Gomis es deu exclusivament a motius personals i no afecta el seu càrrec de conseller. Gomis va argumentar que la seva decisió respon a un pacte de principis de legislatura per permetre la rotació de càrrecs.  Loposició socialista considera que aquesta sortida és el resultat de pressions i desavinences al si del grup de Convergència i Unió al Consell.  A les files dels independents tampoc sacceptava ahir que darrera de la sortida de Gomis només hi hagués un pacte establert a principi de legislatura. Tot i que a hores
dara encara no està clar qui substituirà Gomis, és molt probable que el nou president sigui lactual vicepresident primer, Jordi Argilès.

El Punt: Gomis defuig qualsevol interpretació política en el discurs de dimissió com a president del Priorat
XAVIER MIRÓ . Falset.- Miquel Gomis ha presentat la dimissió com a president del Consell Comarcal del Priorat. El president ratificava ahir al ple que abandona el seu càrrec per «motius estrictament personals». El també alcalde de Cornudella de Montsant manté que la seva decisió respon al pacte de mandat entre Convergència Democràtica i Unió Democràtica que establia un relleu de persones a la institució a la meitat de mandat. Gomis abandona el càrrec tot i que serà l'únic de fer-ho entre els noms afectats pel contingut del pacte. Ni Jaume Montalbo (UDC) ni Albert Rué (CDC) ni Francesc Escoda (CDC) ni Jordi Argilès (CDC) abandonaran el càrrec de consellers per deixar pas a d'altres alcaldes i regidors dels seus partits. Convergència va impulsar el pacte de relleu per permetre la representació de tots els pobles de la comarca al Consell. Segons han explicat fonts del Consell, la negativa d'algun conseller democratacristià a deixar el càrrec seria la causa del manteniment dels càrrecs de la resta. De fet, un dels afectats, Jordi Argilès, és el candidat de la coalició nacionalista per substituir Gomis al capdavant de l'executiu del Priorat.
En una intervenció breu que va defugir qualsevol susceptibilitat o interpretació política, Gomis va acabar agraint el suport als consellers i alcaldes «que han ajudat a tirar endavant aquesta comarca».
Deu dies per al relleu 
X.M. . Falset.- El Consell Comarcal té deu dies per escollir un nou president, tot i que sembla que no s'esgotarà el termini. Els grups comarcals de CDC i UDC acordaven abans del ple d'ahir convocar una sessió extraordinària per dilluns que ve per escollir el substitut de Gomis. Els dos partits de la coalició mantenen la decisió de situar Jordi Argilès, president en funcions, al capdavant de l'executiu comarcal. Fonts de la coalició, però, reconeixen que continuen les discrepàncies sobre l'acord de nou govern. Després del ple, els consellers comarcals de CiU van mantenir una altra reunió a les oficines de la institució. Gomis ha decidit mantenir-se en el càrrec de conseller per poder facilitar el relleu, dilluns vinent, tot i que confirma que abandonarà el Consell posteriorment.

Tornar al principi
Vinyes del Montsant es converteix en la primera empresa productora de la comarca.-
Dilluns, 30 juliol 2001, El Punt.- L'empresa Viticultors del Priorat i els seus socis de Freixenet han constituït l'empresa Vinyes del Montsant amb l'objectiu de produir 300.000 ampolles anuals de vi negre de gamma alta provinent de 45 hectàrees de vinya a Marçà i Falset.
«La DO Montsant pot ser la millor en vi negre a Catalunya». Amb aquesta claredat resumia Josep Puxeu, un dels socis de Viticultors del Priorat, l'aposta que han fet a la futura DO Montsant. Juntament amb Freixenet, que s'encarregarà de la distribució de les ampolles, Viticultors del Priorat ha constituït Vinyes del Montsant, que ha plantat 45 hectàrees de ceps entre Falset i Marçà. Aquestes vinyes, més un celler que s'ha de construir a Marçà, representen una inversió de 150 milions de pessetes, destinats exclusivament a l'elaboració de vins negres i de gamma alta. Vinyes del Montsant serà, a la DO Montsant, l'equivalent de Viticultors del Priorat a la DO Priorat. La mateixa societat, però amb diferent nom, elabora també vins negres exclusius des de Bellmunt, on tenen un celler que treu al mercat unes 50.000 ampolles cada any a partir de 100 hectàrees de les quals només n'hi ha 24 de plantades. La propera verema a les noves finques de Falset i Marçà ja es destinarà íntegrament a l'empresa Vinyes del Montsant.
Tornar al principi
Miquel Gomis vol deixar el càrrec.-
Divendres, 17 juliol 2001, El Punt.- El president del Consell Comarcal del Priorat, Miquel Gomis, va dir ahir que vol deixar el càrrec, però que no necessàriament serà dilluns, com s'havia anunciat. Gomis no va voler aclarir si dilluns farà oficial la seva renúncia ni tampoc el perquè d'aquest descuit en l'ordre del dia. Segons fonts del Consell Comarcal, Gomis no hauria entrat la preceptiva carta de renúncia al registre de l'ens prioratí, fet que el president ni va confirmar ni va desmentir. I segons fonts de CiU, Gomis no hauria reunit la coalició per comunicar en ferm la seva renúncia.
Amb aquest panorama, el PSC va justificar la situació de «desgovern» per les divergències entre les dues formacions, fet que van desmentir tant Misericòrdia Monlleó (UDC) com Roser Vives (CDC), que van assegurar que l'entesa en la coalició nacionalista és avui bona. El socialista Sal·lustià Àlvarez, però, dubtava que dilluns dimiteixi ningú, i va definir la situació com un episodi més de la «irracionalitat» que regna al consell aquest mandat. Els socialistes continuen tenint clar que presentaran un candidat propi al marge de Jordi Argilés, que proposarà CiU.

«Tant de bo no marxi» 

Segons l'alcaldessa del Masroig, Roser Vives, membres de CDC haurien demanat a Gomis a títol personal que es repensi la dimissió. «No hi ha res contra Argilés, però la continuïtat sempre seria positiva», va afegir. A l'altra banda de la coalició nacionalista, Misericòrdia Monlleó espera que la renúncia sigui «com més aviat millor» perquè «si no, no tirem endavant ni enrere». Mentre que Vives creu que la renúncia de Gomis és inevitable, UDC hauria forçat la dimissió «si tinguéssim més força».

Tornar al principi
El C.F.Cornudella es retira de la competició.-
Dijous 26 juliol 2001, Diari de Tarragona/Cornudellaweb.- El diari de Tarragona es fa ressò avui de la retirada de la competició del Club de Futbol Cornudella. En l'assemblea de socis celebrada el passat mes de juny, es va acordar no participar en el campionat de lliga 2001-2002, segons el su vicepresident Ramon Obradors. Cornudellaweb ha sabut que el club va entregar una carta al consistori per tal de que aquest col.laborés per tal d'arreglar la situació -principalment en l'àmbit econòmic-, tot advertint que la resposta hauria de ser abans del dia 29 de juliol, data límit per a la inscripció dels equips a la lliga vinent. L'ajuntament ha deixat passar els dies i no ha respost la carta del Club. L'ajuntament de Cornudella sempre ha col.laborat amb el Club de Futbol de forma simbòlica (al voltant de 80.000 pessetes per temporada), quan altres clubs de futbol de municipis veïns més petits que Cornudella reben fins a 800.000 ptes dels seus ajuntament per tal de tirar endavant els seus equips. Si no surt alguna sol.lució, un dels equips més històrics de la comarca podria desaparèixer.
Tornar al principi
Cornudellaweb incia una etapa de millores i canvis.-
Dimecres 25 juliol 2001, Cornudella de Montsant. Carles Cabós i Marta Mestres.- Després de molts dies -i setmanes- de feina, ahir dimarts 22 de juliol a la nit van entrar en funcionament algunes de les moltes millores que estem efectuant a la nostra -i vostra- pàgina: el nou nom, la nova adreça, i el nou domini de Cornudella.web. El nom de la pàgina passa a ser  Cornudellaweb.com, i la nova adreça, molt més fàcil de recordar que l'anterior, va lligada al nom de domini que hem adquirit, que, com no podia ser d'una altra manera, es:  www.cornudellaweb.com, que encara no és totalment operatiu, ja que perquè acabi de funcionar correctament encara s'han d'arreglar unes petites deficiències. Us anirem informant puntualment al vostre correu dels canvis perquè no hi hagi cap problema. (Recordeu que si no ho esteu i us voleu apuntar al correu de Cornudellaweb, ho podeu fer enviant-nos un email posant a l'assumpte"inscripció correu")

La nova portada de Cornudellaweb.com també ha canviat: l'estructura de la pàgina està basada en la web anterior, però el disseny i col.locació dels elements ha variat bastant, hem intentat fer un pas endavant respecte al disseny anterior, aprofitant més els espais i fent la nova portada més moderna, oberta a futures millores, tot i preservant l'estil de la portada anterior que tant ens agradava.

La nova adreça i domini  www.cornudellaweb.com , de moment no operativa,  serà redirigida, però a partir de l'octubre ja tindrem totes les seccions i pàgines de la nostra web en el nostre nou servidor de pagament, de forma que a partir d'aleshores podrem navegar per les diverses seccions i pàgines sense "sortir" del mateix servidor. Aquest fet també comportarà també molts més avantatges en quant a serveis, accesibilitat, cabdal de dades, etc, però d'això ja en parlarem a l'octubre.  A partir d'aquell mes, les nostres adreces de correu també canviaràn, ja us anirem informant puntualment de tots els canvis perquè ningú es quedi "fora de joc".

Fins llavors, anirem renovant totes les seccions poc a poc. Les primeres ja han estat la portada i "notícies"; i així anirem fent, per tal de que a l'hora d'entrar al nou servidor ho tinguem tot renovat i ordenat. En principi no hi hauria d'haver cap problema, però fins que estigui tot lligat, us agraïriem si trobeu alguna irregularitat o mal funcionament d'alguna pàgina ens ho féssiu saber, així com si ens voleu donar idees, consells, opinions, comentaris, etc, seràn benvinguts. 

Vosaltres no us ressentireu de res en aquests canvis, ja que ho farem de forma que us pugueu connectar com fins ara, sense fer cap canvi d'adreça fins que no canviem definitivament de servidor. A partir d'aleshores, ja us anirem informant puntualment dels canvis d'adreces de correu i d'adreça definitiva, que serà, com hem dit abans,  www.cornudellaweb.com

Estem convençuts de que totes aquestes millores repercutiràn positivamentent en la presència de Cornudella de Montsant i el seu terme a internet, la base de dades més gran del món,  i suposaràn un importantíssim pas endavant alhora de cercar dades referents a la nostra vila desde qualsevol lloc del planeta, fent així més propera la nostra vila tant a  aquells cornudellencs i descendents que viuen lluny de la seva terra, com als que tenim la sort de viure a Cornudella de Montsant tot l'any.

Per finalitzar, donar-vos a tots les gràcies per visitar Cornudellaweb i fer possible aquest pas endavant.

Tornar al principi
La taxa d'atur a Cornudella és de les més baixes de la província.-
Dissabte, 14  juliol 2001, Diari de Tarragona (resum).- Per poblacions, Cornudella de Montsant està entre les que tenen una taxa d'atur més baixes de tota la província i la que menys de la comarca del Priorat, segons el Diari de Tarragona. La taxa actual d'atur a Cornudella és d'un 0'59 %. Per davant de Cornudella, amb una taxa del 0% hi han pobles com La Febró, Vilaverd, Monferri, Forès, Savallà del Comtat i Senàn. Per radera de Cornudella, amb una taxa superior a 0% però inferior a l'1% hi han les localitats de Riudecols (0'89%) i La Masó (0'93%). En el costat oposat, Querol (10,20%,Alt Camp), El Montmell (10,40%, Baix Penedès), La Torre de Fontaubella (11,76%, Priorat) y Paüls (11,93%, Baix Ebre), que es situa com la localitat de la provincia amb major taxa d'atur al juny.
Per comarques tarragonines, el "rànking" queda així: Baix Camp (3,24%)  Priorat (3,53%), Conca de Barberà (3,99%), Ribera d'Ebre (4,64%), Terra Alta (4,76%), Tarragonès (5,32%), Alt Camp (5,78%), Baix Penedès (6,34%) y Baix Ebre (7,35%).
Tornar al principi
Sortida de l'Associació d'Excursionistes de Cornudella.-
Dijous, 11 juliol  2001, El Punt.- L'Associació d'Excursionistes de Cornudella ha proposat per a diumenge fer El Tomb a Siurana. Una senzilla activitat matinal, que sortirà a les vuit del Parc de Cornudella i en la qual els participants faran el primer tram en cotxe. Tot seguit, la passejada recorrerà el grau del Franquet i el grau de la Portella. L'excursió acabarà amb un bany al toll de la Palla; després s'agafaran els cotxes per tornar a Cornudella.
Tornar al principi
Consell Comarcal a la Vanguardia: "Otra de terror en el Consell" Toni Orensanz.-
Dilluns, 9 de juliol 2001.-  Text íntegre de l'article de Toni Orensanz, aparegut a La Vanguardia el dia 17 de juny:

Otra de terror en el Consell 
    Películas de terror buenas y otras horrorosamente malas. En este género cinematográfico no hay término medio: o te hielas de pavor en la butaca del cine o te partes de risa ante los más que previsibles sustos que se suceden. Pues bien, convendrán que lo del Consell Comarcal del Priorat, de crisis en crisis, de escándalo en escándalo, no es que sea una pésima película de terror, es que se trata de una pesadilla vodevilesca talmente ideada por Lina Morgan. Estarán al corriente de que el último delirio es que acaba de dimitir el hasta ahora presidente, Miquel Gomis, descuartizado en última instancia por sus propios compañeros de CiU. Otra pugna más de poder, concluirán muchos analistas. Pero no se engañen, más que verdadero poder -irrisorio en una institución como la que nos ocupa, dedicada a tareas más administrativas que políticas- lo que persiguen otra vez los fratricidas no es más que un sueldecillo en una comarca en la que para muchos ganarse la vida sigue sin ser fácil. 
    Ahora, algunos vivirán unas semanas altamente preocupados por quién será el sucesor en la presidencia. Sinceramente, da exactamente igual. Y es que los perfiles que se apuntan para ocupar el sillón funesto no superan ni en agudeza, ni en lucidez, ni en experiencia, ni en capacidad de organización ni aún menos de gestión al del presidente saliente. O sea, que estamos con las mismas. O quizás estemos aún peor porque, llegados a estas alturas, lo de reflotar el consejo no se lo cree ni María Santísima, y mira que la señora fue un rato crédula. 
   Uno no sabe ya si no sería preferible que todos los políticos, presidente incluido, plegaran velas, se fueran para casa y, ahorrándonos unos sueldos, el consejo no fuera más que lo que es hoy: un centro administrativo y de servicios donde renovarse el DNI, apuntarse a unas colonias, gestionar subvenciones y otras cosas por el estilo, realmente útiles. Y ya basta de rodar películas de serie Z. 
    TONI ORENSANZ, periodista 

Tornar al principi
L'ajuntament de Gratallops diu que l'aigua del pantà de Siurana està mal gestionada.-
Dijous, 5 de juliol 2001, Cornudella.web (font: Diari de Tarragona, 5-7-2001).- Gratallops, juntament amb tres municipis més de la comarca del Priorat (Torroja, Poboleda i Porrera), s'abasten d'aigua del pantà de Siurana, que està controlat per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. Des de l'Ajuntament de Gratallops es queixen que no tenen cap mena de control sobre l'aigua que han de subministrar als veïns i s'acusa aquesta comunitat de regants d'ineficàcia en la gestió de l'aigua. 
    Gratallops pateix restriccions d'aigua potable, només quatre hores cada dia. Aquests problemes ja fa anys que duren, tot i que feia anys que no s'arribava a aquests extrems.
    El cert és que la solució a aquest problema ja fa uns quants anys que s'ha trobat, però encara no s'ha aplicat. Es tracta de l'anomenat Topograpo (inicials de Torroja, Poboleda, Gratallops i Porrera). L'any 1986 es va crear la mancomunitat del Topograpo per reclamar una concessió d'aigua del pantà de Siurana. Ara fa dos mesos, el president de la Generalitat Jordi Pujol signà el protocol d'un pla que preveu la concessió de 200.000 metres cúbics d'aigua del pantà de Siurana per als quatre municipis del Priorat: 95.000 metres cúbics d'aigua serien per a ús de boca, i la resta, per regar les hortes tradicionals de la zona. Les actuacions que cal fer per transportar l'aigua s'han valorat en 297 milions de pessetes, però les obres no s'iniciaran fins a principis de l'any vinent. La regidora d'Obres i Serveis de l'Ajuntament de Gratallops, la convergent Núria Ripoll, considera que fins que no s'executi el Topograpo no es podrà solucionar aquesta situació. «Després faltarà que tinguem aigua al pantà, perquè de l'any passat a enguany no s'ha posat al pantà ni un pam d'aigua, sigui perquè no ha plogut o perquè n'han pres tanta com han pogut...».  «A més, des de Poboleda a Torroja algú ha regat d'amagat, i això és sancionable». Aquesta responsable municipal assegura que el seu municipi és el més afectat per aquesta situació perquè és el darrer en rebre l'aigua, i ha explicat que a la població de Torroja ja ha començat a arribar aigua del pantà de Siurana. 
Tornar al principi