![]() |
![]() |
| La
comissió d'urbanisme aprova les obres al Molí d'en Pont.-
Dijous, 26 d'abril de 2001, Cornudella.web.- La comissió d'urbanisme de Tarragona (DOGC 26-3-2001) ha aprovat l'expedient de sol.licitud d'autorització d'obres en terreny no urbanitzable en el terme de Cornudella de Montsant, referents a la reconstrucció del Molí d'en Pont, promogudes per Josep Mª Gené Ferré. Les obres, començades i aturades poc després fa uns mesos, podràn finalment continuar. El Molí d'en Pont està situat a la partida Cornudellenca de La Ribera, al costat mateix de l'anomenat Pont del Molí, antigament l'únic pont que permetia als cornudellencs accedir a aquesta partida de terra. Per saber més sobre aquest mas, podeu anar a la secció de Cornudella.web "Masos Cornudellecs" |
| Nou
pobles formaràn el nou Parc Natural del Montsant.-
Dimecres, 25 d'abril de 2000, Diari de Tarragona.- Nou pobles formaran el Parc Natural del Montsant, de 9.192 hectàrees El conseller Puig presentà als alcaldes el projecte, que podria ser aprovat el setembre. El futur Parc Natural del Montsant afectarà nou termes municipals i abarcarà una superfície de 9.192 hectàrees del Priorat. Així ho indicà ahir el conseller de Medi Ambient, Felip Puig, a Tarragona, on va presentar la iniciativa als alcaldes dels municipis afectats. La Generalitat podria aprovar el projecte entre setembre i octubre. Enguany, la seva conselleria hi destinarà 70 milions de pessetes. Puig va deixar ben clar que un parc natural va adreçat, en primer terme, «a la gent de la zona», i en segon terme, als que el vulguin visitar. El Parc Natural del Montsant és el tercer que es crea a les comarques tarragonines, després del del Delta de l'Ebre i darrerament els dels Ports. El del Priorat conté formacions de gran interès paisagístic i geològic (cingles, congostos, barrancs) que acullen una flora i una fauna de gran interès biològic. El parc l'integra la mateixa zona que fins ara està dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Puig va deixar ben clar, igual que féu la setmana passada el conseller Artur Mas, que en cap parc natural hi haurà molins de vent. Una altra cosa són els espais naturals: «Excloure els parcs eòlics dels PEIN és una hipoteca excessivament important per al país». El màxim responsable de Medi Ambient afirmà que en quinze dies estarà enllestit l'avantprojecte, el qual serà tramès als ajuntaments per tal que puguin efectuar aportacions. Posteriorment sortirà a informació pública i després passarà per la comissió jurídica assesora. Llavors estarà ja a punt per ser aprovat pel Govern de la Generalitat. Això podria ocórrer durant els mesos de setembre i octubre. Durant el tràmit, els grups ecologistes hi podran dir també la seva. Segons Medi Ambient, el Montsant constitueix, juntament amb el massís dels Ports, el reducte faunístic de més importància de les comarques meridionals de Catalunya. Una àrea d'especial interès, tant pel que fa a la singularitat com per la diversitat i la representativitat d'animals, és la que se situa a l'entorn del riu. En aquest indret s'hi pot trobar la colobra llisa meridional, el turó, la mostela, la fagina, el toixó, la guineu, l'àliga cuabarrada, l'àliga daurada, l'àliga marcenca, l'esparver, el falcó peregrí, el duc, la merla d'aigua, l'oreneta de cua rogenca i el soriguer. Quant a peixos, al riu Siurana hi ha el barb comú, la madrilla i la bagra, entre altres. Però aquest patrimoni biològic es complementa amb l'arquitectònic i l'arqueològic, amb Escaladei i l'abric dels Colls, respectivament. Cal unir també espais d'interès paisatgístic, com ara la serra Major i el congost de Fraguerau. Per a Felip Puig, el parc natural està pensat per convertir un espai protegit en generació de riquesa i perquè serveixi per millorar el reequilibri territorial. Per això, indicà que abans que res, el parc va adreçat a la gent que hi viu i, en segon terme, als que hi acudeixen a gaudir de la natura. Els objectius de la creació del parc serien la preservació dels valors naturals de l'espai, la divulgació d'aquest valor com atractiu afegir que estimuli el turisme respectuós, el foment de l'aprofitament sostenible dels recursos naturals i del patrimoni històric arqueològic i afavoriment de la diversificació de les economies familiars agràries. Els pobles i les seves respectives hectàrees al Montsant son els següents: La Bisbal de Falset (61), Cabacés (1.617), Cornudella de Montsant (463), Margalef (1.611), La Morera de Montsant (3.461), Ulldemolins (1.619), La Vilella Alta (136), La Vilella Baixa (195) i La Figuera (29) Setanta milions per començar a treballar El Departament de Medi Ambient té previst destinar més de 70 milions de pessetes al parc natural. Felip Puig va indicar que les properes setmanes es concretarà, amb els alcaldes, el destí d'aquests diners. Així mateix es coneixerà el programa d'actuacions i inversions previst (com ara l'arranjament i millora de camins, tant rurals com forestals). Però la Generalitat té previstes dues línies d'ajut més a nivell de Catalunya per al PEIN i els parcs naturals. La primera, per import de 180 milions de pessetes, va dirigida a propietaris i particulars. Es pretén compensar les possibles limitacions que suposa tirar endavant un parc natural o un espai d'interès natural. La segona, que té un pressupost de cent milions, està destinada als ajuntaments, per als projectes i iniciatives que vulguin realitzar en aquestes zones. El conseller de Medi Ambient va admetre que els alcaldes li havien donat a conèixer les reticències que hi ha als pobles, pel que pot suposar de fre per al desenvolupament la creació del parc natural: «Haurem d'explicar als veïns que el parc no significarà noves prohibicions, sinó que es podran aprofitar els recursos naturals i les iniciatives que hi ha en aquestes zones». Normes generals Amb la creació, aquest mateix any, del Parc Natural del Montsant (Priorat), es tindran en compte un seguit de normes generals quant al seu funcionament: Admetre el desenvolupament ordenat dels usos i aprofitaments agrícoles, forestals, ramaders, extensius, cinegètics, artesanals i recreatius tradicionals. Excepcionalment, i d'acord amb els instruments de planificació i ordenació del parc, preveure l'autorització dels equipaments i els serveis indispensables per al desenvolupament dels usos públics admesos. Regular l'accés motoritzat amb la Llei 9/1995, de 27 de juliol. Garantir la conservació de la diversitat biològica i protegir la vegetació forestal autòctona. Les activitats cinegètiques es regularan amb la legislació específica, sense perjudici de les disposicions addicionals pels instruments d'ordenació del parc. |
| Reapareix
la cabra salvatge al Montsant, un segle després de la seva desaparició.-
Divendres, 20 d'abril de 2001, Diari de Tarragona.- "Un grupo de excursionistas pudo ver el pasado lunes en el congost de Fraguerau del Montsant tres ejemplares de cabras salvajes (Capra pyrenaica hispanica), una especie extinguida desde principios de 1900 en esta zona. Se trata de una magnífica noticia, ecológicamente hablando, para el Montsant, declarado espacio de interés natural, que ve enriquecida la variedad de su fauna con este presencia. Según Txiqui López, técnico de la ONG Mediterrània y guía de montaña en el Montsant, en ninguno de los estudios existentes hasta ahora sobre este espacio natural se incluía la cabra salvaje entre la fauna. López, miembro del grupo que constató la presencia de los tres individuos de cabra (supuestamente un macho y dos hembras), dijo que observaron a las cabras a unos 200 metros del sendero por el que caminaban. La presencia de estos ejemplares significa que la cabra salvaje ha reconquistado terreno desde los Ports de Tortosa-Beseit, sorteando obstáculos como el río Ebre y la carretera nacional 420. La cabra salvaje es uno de los ungulados más característicos de la montaña mediterránea. Antiguamente ocupaban la mayor parte de las sierras catalanas, pero la fuerte presión que ejerció el hombre sobre sus poblaciones hizo que casi desaparecieran de Catalunya. Según los estudios editados en el volumen de mamíferos de Història Natural dels Països Catalans, este mamífero se encuentra en el Maestrazgo, lugar desde donde se ha ido distribuyendo a las sierras próximas." |
| Més
de 500 consultes al Patronat de Turisme durant aquesta Setmana Santa.-
Dijous, 19 d'abril de 2001.- El Patronat Municipal de Turisme de Cornudella de Montsant ha atès durant aquests passats dies de Setmana Santa 572 consultes, contabilitzant només les consultes efestuades a la seu del Patronat a Cornudella, mentres que al Punt d'Informació Turística de Siurana, sense dades oficials, s'han atès centenars de consultes. Registres de consultes que s'han atès a l'Oficina de Turisme: 572 Dimecres (matí 37 + tarda 23), Dijous (m 42 + t 23), Divendres (m 95 + t 67) Dissabte (m 127 + t 49), Diumenge (m 86 + t 22). A l'Oficina Comarcal de Falset, han atès les següents consultes sobre Cornudella: Dimecres (41), Dijous (46), Divendres (39) Dissabte (67), Diumenge (10). Font: Patronat de Turisme |
| El
Montsant, per fi serà Parc Natural.-
Dijous, 19 d'abril de 2001, Diari de Tarragona: Mas anuncia la creació d'un nou parc natural al Montsant . El conseller en cap diu que, definitivament, no s'hi instal·larà cap central eòlica. L'executiu català ja ha pres una determinació: el Montsant serà parc natural i no s'hi podran construir centrals eòliques. El conseller de Medi Ambient va ratificar dimarts, durant la reunió del Govern català, que no hi haurà cap implantació d'energia eòlica en aquesta serralada. Redacció.- Així ho ha decidit ja el Govern de la Generalitat, que permetrà la instal·lació d'aerogeneradors en altres indrets però no al Montsant. Per compensar d'alguna manera els ajuntaments de la comarca que no podran disposar d'aquestes instal·lacions, el Govern ha decidit crear un nou parc natural al Montsant, segons va explicar ahir el conseller en cap, Artur Mas. «El fet que ajuntaments directament afectats com Margalef, Cabacés o la Morera de Montsant no puguin obtenir projectes de futur pel que fa a l'energia eòlica, ho compensarem creant un parc natural al Montsant, de manera que aquests municipis del Priorat puguin tenir una bona font d'atracció turística de cara al futur», va assegurar Mas. El conseller en cap va afegir que encara està per definir el conjunt del nou mapa eòlic que s'està elaborant després que el passat 8 de març el Parlament català decidís instar el Govern a retirar l'anterior. El conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ja ha avançat que aquest mateix any s'invertiran entre 50 i 100 milions de pessetes en aquest projecte de parc natural. Abans d'acabar el mes, el departament presentarà la proposta i començarà a parlar amb els alcaldes afectats per crear un consorci que haurà de gestionar la figura de l'espai i començar «a concretar ja un programa d'actuacions i d'inversions amb els alcaldes dels ajuntaments». Felip Puig també va apuntar que hi haurà compensacions per als propietaris afectats. Segons el conseller de Medi Ambient, el nou mapa eòlic s'està acabant de realitzar i es presentarà el proper mes de maig al Parlament. El nou document serà molt més restrictiu i impedirà la producció d'energia eòlica dins dels parcs naturals. Tot i que Felip Puig ha anunciat que els futurs parcs naturals tampoc disposaran d'energia eòlica, també ha apuntat que la Generalitat no renuncia al fet que, tot mantenint criteris restrictius, en alguns espais naturals protegits que no tinguin el rang de parc natural es puguin instal·lar centrals eòliques amb el preceptiu estudi d'impacte ambiental. El conseller de Medi Ambient de la Generalitat ha assegurat que Catalunya ha d'apostar decididament per l'energia eòlica i per la progressiva substitució de les fonts energètiques contaminants. |
| Xerrades
sobre el Montsant al museu Salvador Vilaseca.-
Diumenge, 15 d'abril de 2001, Diari de Tarragona.- El Taller de Minerals del Museu Comarcal Salvador Vilaseca ha volgut dedicar unes jornades a aprofondir en el coneixement dels valors naturals i paisatgístics d'un indret tant emblemàtic com és el Montsant. Per aixó organitza a partir del pròxim divendres 27 d'abril una sèrie de xerrades i sortides sota el títol El Montsant, el medi físic. La primera de les xerrades anirà a càrrec del professor de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Ferran Colombo, i parlarà sobre l'aproximació a la geologia de la Serra del Montsant i sectors adjacents. La primera de les sortides es farà el dissabte 28 d'abril i serà un itinerari geològic per Cornudella de Montsant, Albarca, Ulldemolins i Vilanova de Prades. |
| Tres
ferits en xocar dues motocicletes a Albarca.-
Diumenge, 15 d'abril de 2001, Diari de Tarragona.- La col·lisió entre dues motocicletes ahir a la tarda a Albarca, en el terme municipal de Cornudella de Montsant, va acabar amb tres persones ferides. Segons informaren els Bombers i els Mossos d'Esquadra, l'accident va tenir lloc a tres quarts de cinc a la carretera T-701, de Prades a Albarca. Les motos implicades són una Suzuki i una BMW. Els ferits van ser evacuats a l'Hospital Sant Joan de Reus. |
| Internet:
El CEIP Piñol i Aguadé estrena web.-
Dimecres, 11 d'abril de 2001, Cornudella.web.- El col.legi públic Piñol i Aguadé, de Cornudella de Montsant, presentarà el proper dijous 19 d'abril la web totalment renovada del centre. La nova web té una web principal desde la qual es pot accedir a diferents apartats, mitjançant els links "l'escola", on hi apareix una fotografia del centre; "Ubicació", amb diversos mapes sobre la ubicació de Cornudella; "Alumnes"; "Activitats i sortides"; i "ZER" (Zona Escolar Rural Montsant-Serra de Prades); "AMPA" (associació pares); "Horaris i Calendari"; i "Estructura Interna" El CEIP Piñol i Aguadé té 49 alumnes aquest curs, distribuits en educació infantil (9), cicle inicial (17), cicle mitjà (13), i cicle superior (10) L'adreça és: http://www.xtec.es/centres/e3000962/index.htm |
| Llibres:
Jesús Mª Tibau publica el llibre "Tens un racó a dalt
del món".-
Dimecres, 11 d'abril de 2001, Cornudella.web.- El Cornudellenc Jesús Mª Tibau ha publicat el llibre "Tens un racó dalt del món" "Es tracta d'un conjunt de narracions ben escrites, plenes de detalls i de matisos, que deixen traspuar plàcidament, però amb intensitat, la vida quotidiana. L'ambient és el de les terres de l'Ebre, però no presenta pas elements localistes. Són descripcions de diverses situacions o escenes de la vida del seu poble o de la seva terra. Parteixen d'un enamorament i d'un desamor que fereix l'interior d'una dona desconsolada que recorda dia a dia els moments de plenitud i ara viu la vida amb un buit interior permanent. Com les pàgines de Josep Pla, aquestes descripcions t'atrauen i et fan seguir un camí ple de persones o de fets que t'agraden perquè un bon guia t'hi va introduint. En aquest recull de contes breus ens parla, entre altres coses, del seu poble, Cornudella de Montsant, de Siurana i de Tortosa. Fa un petit viatge pel món dels sentiments, amb alguna pinzellada d'humor i ens intenta sorprendre des d'un bon començament, des del mateix títol: un anagrama que ens invita a descobrir" Text: contraportada llibre |
| Mal
temps a la 1ª edició d'Aventura a la Natura Cornudella 2001.-
Diumenge, 8 d'abril de 2001, Cornudella.web.- Desgraciadament, el temps no va acompanyar durant la primera edició d'Aventura a la Natura 2001, que va organitzar el Patronat Municipal de Turisme de Cornudella. Alguns actes van ser suspesos a causa del fort vent que va bufar durant tot el dissabte i diumenge, com la lliga catalana de parapent i l'esperat Heli-bus. El sopar popular de dissabte, que es va celebrar enmig del vent i el fred a la plaça de la vila, va congregar de totes formes -en vistes de la climatologia- alguns cornudellencs i visitants que van sopar a les taules disposades a la Plaça enmig de estovalles, plats i gots buits volant. A l'hora dels postres ja no quedava pràcticament ningú a la Plaça, tot i que molta gent va participar al sopar agafant el menjar i anant a menjar-se'l a alguna entrada particular propera, cosa que va restar lluïment a la festa. |
| Vint-i-un
alcaldes reclamen al govern i al Parlament el dret a acceptar parcs eòlics.-
Divendres, 6 d'abril 2001, El Punt.- Vint-i-un alcaldes, a títol individual o en representació dels seus ajuntaments, s'han adherit a un manifest impulsat per l'alcalde de Cabassers que defensa l'autonomia municipal per autoritzar centrals eòliques. Al text hi donen suport alcaldes tant de pobles on s'han projectat indústries eòliques com de pobles on no se n'han projectat. El document està signat pels alcaldes de Margalef, Cabassers, la Morera de Montsant, la Bisbal de Falset, Poboleda, el Molar, Cornudella, Prades, la Palma d'Ebre, Alforja, la Febró, Capafonts, Garcia, Xerta, Pinell de Brai, la Torre de Fontaubella i els garriguencs de Bellaguarda, la Granadella, Juncosa i Carinyena de les Garrigues. El manifest s'ha enviat als presidents de la Generalitat i del Parlament, als consellers del govern i als portaveus dels grups parlamentaris. El text critica l'actuació «de persones de fora de la nostra comarca que han donat la falsa imatge que s'imposaven els molins de vent a la forca» i considera que els alcaldes són els primers interessats en la defensa del medi ambient. El document afegeix: «L'explotació del vent com a recurs natural és competència de cada municipi, com ho és el turisme, l'agricultura, la ramaderia o la indústria.» Els signants afirmen que els espais naturals són una font de riquesa i no únicament una destinació de vacances. En una al.lusió als representants de les plataformes contra els parcs eòlics en espais naturals, el text demana a les per sones que «ens han vingut a dirigir la vida» que deixin als ajuntaments decidir per si sols el model de creixement. |
| Miquel
Gomis reclama més policia al Priorat.-
Divendres, 6 d'abril de 2001, Diari de Tarragona.- El president del Consell Comarcal del Priorat y alcalde de Cornudella, Josep Gomis, ha reclamat una major dotació de policia a la zona, per evitar discriminacions respecte als municipis costers. Gomis, que juntament a la alcaldesa d'Ulldemolins, es va reunir ahir dijous amb el subdelegado del Gobierno, va dir que «si hi ha un reforç exclusivament a la costa, els lladres poden trobar-se més segurs a la zona de l' interior». L'alcalde va explicar que en els últims mesos s'havien incrementat els robatoris en viviendes y masíes. Navarro va ssegurar que hi hauria un reforç per les casernes de Riudecols, Falset y Flix. El president del Consell Comarcal del Priorat, d'altra banda, va demanar a Navarro que el Gobierno central agilitzi les ajudes promeses del cinquanta per cent del cost de reparació dels danys que van causar els aiguats de l'any passat. «Les obres no poden començar si no arriba aquesta ajuda, perquè els municipis no tenen diners». |
| El
Toll de la Palla podria desaparèixer.-
Dijous, 5 d'abril de 2001.- Una persona no identificada ha trucat al GEPEC informant al grup ecologista de que l'ajuntament de Cornudella té previst construïr una planta depuradora al mateix Toll de la Palla. Segons el GEPEC, aquest projecte preveu una actuació "agressiva" contra el medi natural (moviments de terres, vegetació de ribera, etc). |
MARÇ 2001
| Jornades
per conèixer el Montsant.-
Dissabte, 31 de març de 2001, Diari de Tarragona.- El Taller de Minerals del Museu Salvador Vilaseca de Reus organitza unes jornades obertes a tothom, i adreçades especialment als mestres interessats en el medi natural, per conèixer els valors naturals i paisatgístics del Montsant, aprofundint en la geologia i els recursos naturals d'aquesta zona. Entorn d'aquest àmbit, giraran les dues xerrades i les tres sortides organitzades, que comptaran amb la presència d'especialistes. Aquestes activitats, gratuïtes, complementen l'exposició permanent i els tallers de minerals del Museu, on hi ha la col·lecció de Salvador Vilaseca, i entorn de les quals s'organitzen activitats didàctiques per a les escoles. Les jornades porten per títol El Montsant, el medi físic. Les xerrades tindran lloc al Museu (Raval Santa Anna, 59) a les 7 de la tarda. La primera es farà el divendres 27 d'abril i anirà a càrrec del professor de la facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, Ferran Colombo, que farà una aproximació a la geologia de la Serra del Montsant. La segona, serà el divendres 11 de maig i la farà el professor de l'Escola Universitària Politècnica de Manresa, de la Universitat Politècnica de Catalunya, Josep M. Mata-Perelló, que tractarà els jaciments minerals de l'entorn del Montsant. Les xerrades es complementaran amb tres sortides, que partiran a les 9 del matí de l'estació de tren de Reus. El dissabte 28 d'abril, es farà un itinerari geològic per Cornudella de Montsant, Albarca, Ulldemolins i Vilanova de Prades. El dissabte 5 de maig, es farà una excursió naturalista a l'interior de la Serra, per paratges de la Morera de Montsant. I el dissabte 12 de maig, es farà un itinerari pels jaciments de sílex i guix, i diferents mines d'Ulldemolins, on es farà una anàlisi i recollida de mostres. La inscripció és gratuïta i pot fer-se fins el 25 d'abril al Museu. |
| Millora
del camí d'accés a la zona del Calvari - Inici del programa
de camins de muntanya del Consell Comarcal del Priorat.- Dijous,
22 de març 2001, Diari
de Tarragona.- El Departament de Política Territorial
i Obres Públiques de la Generalitat va atorgar una subvenció
al Consell Comarcal del Priorat per tal d'executar obres de millora en
camins de muntanya. Mercès a les subvencions, el Consell ha procedit
als corresponents expedients de contractació de les obres. Les actuacions
inclouen la millora del camí d'accés a la zona del Calvari,
a Cornudella de Montsant; la pavimentació de les Comes i Borrossos,
a la Figuera; i la millora i acabament del paviment del camí d'accés
a la carretera N-420 des del Pradell de la Teixeta, conjunt valorat en
uns vuit milions de pessetes.
|
| Ja
estàn a la venda els tiquets per pujar en helicòpter el dia
8 d'abril.-
Dilluns, 19 de març 2001, Diari de Tarragona.- Jornada d'aventura per conèixer el Priorat des de l'aire. Poder sobrevolar i conèixer des de l'aire les localitats de Cornudella, Siurana, Albarca, i també el Montsant i el pantà, entre d'altres, és el principal atractiu de la jornada d'aventura a la natura que ha programat el Patronat de Turisme de Cornudella de Montsant per al dia 8 d'abril. La jornada començarà a partir de les dotze del migdia i tothom qui ho vulgui podrà prendre-hi part. Els preus són de 3.000 pessetes el tiquet anticipat i 3.500 el mateix dia. |
| Conveni
amb Fecsa per millorar el servei i l'estalvi d'energia.-
Diumenge, 18 de març 2001, Diari de Tarragona.- La companyia Fecsa-Enher i l'Ajuntament de Cornudella de Montsant han signat un conveni de col·laboració. Un dels punts del document assenyala el compromís de la companyia de substituir la xarxa convencional de baixa tensió per una xarxa trenada grapada a les façanes dels imobles, amb la qual cosa no només es redueix l'impacte visual de les instal·lacions, sinó que també es millora la seguretat i la qualitat del servei. També es coordinaran i potenciaran projectes que suposin un estalvi d'energia per tal d'optimitzar recursos i infraestructures, i es col·laborarà en el desenvolupament de plans mediambientals. En aquest sentit, es tindrà especial cura amb totes aquelles accions encaminades a reduir el risc d'incendis forestals pel contacte dels arbres i les línies elèctriques de la companyia. En un altre ordre de coses, i des d'un punt de vista més administratiu, es crearà una comissió tècnica que proposarà, promourà i estudiarà qüestions relatives a l'ordenació d'esteses i suports aeris, la tramitació de llicències i l'execució de treballs a la via pública. El conveni té una vigència d'un any però serà prorrogable de forma automàtica. |
| El
GEPEC denuncia les obres que s'efectuen al Mas de Sant Marcell, a Cornudella.-
Dimecres, 14 de març 2001, GEPEC (comunicat de premsa).- El GEPEC ha actuat com a denunciant a l'AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA en un expedient de referència G831E204 ? 000479 sobre unes obres d'aterrassament, moviment de terres i tala al voltant del Mas Marcell en el marge esquerre del riu Siurana, en el terme municipal de Cornudella de Montsant. En un tram de gairebé cinc-cents metres en el marge esquerre del riu Siurana, entre la Venta del Pubill i Poboleda, davant del mas anomenat Mas Marcell, els propietaris d'aquesta masia han efectuat unes obres d'aterrassament, moviment de terres i tala al voltant del mas que han afectat de forma significativament greu el magnífic bosc de ribera que s'estenia al llarg del riu, de tal forma que el gruix del bosc que en aquest lloc atenyia una amplada d'entre trenta i cinquanta metres a cada banda de riu, s'ha vist ara convertit en una mera línia d'arbres a la vora mateix del curs fluvial. Llegir comunicat sencer |
| La
millora de la carretera Les Borges-Ulldemolins, en entredit.-
Dissabte 3 de març 2001, Diari de Tarragona.- El director general de Carreteres, Jordi Follia, sembró ayer dudas sobre cómo será la mejora de la carretera de Les Borges del Camp a Ulldemolins, ya que un estudio inicial hecho por su departamento -ver Diari del pasado domingo- prevé la construcción de cuatro variantes -que salvarán otras tantas poblaciones- y la ejecución de dos túneles. Uno de ellos se abriría en el Coll d'Alforja, y el segundo, en la Serra de la Llena, pasado Ulldemolins. La Cambra de Comerç de Reus pidió el pasado lunes a la Generalitat que agilice este proyecto, pero Follia señaló ayer que el estudio «está siendo revisado» para ver «cómo hay que enfocar la actuación». El Departament de Política Territorial está analizando los plazos de ejecución de la misma «y si es necesario llevar a cabo actuaciones parciales. Es un tema que nos preocupa», dijo Follia. El estudio inicial diseña cuatro variantes, que sortean Les Borges del Camp, Alforja, Cornudella de Montsant y Ulldemolins. Més informació a "Hemeroteca Cornudellenca", febrer del 2001. |
| Aprovada
la millora de la carretera T-702 entre Escaladei i la Venta del Pubill.-
Dijous 1 de març 2001, Diari de Tarragona.- El Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de la Direcció General de Carreteres, ha aprovat la segona fase del projecte de millora de les carreteres del Priorat que correspon a la carretera T-702, entre els punts quilomètrics 0 i 11,7, entre els termes municipals de Cornudella de Montsant i la Morera de Montsant. Aquesta actuació, que es preveu que comenci el proper mes de setembre amb un termini de deu mesos, té un pressupost de 583 milions de pessetes. Les obres aprovades formen part de la continuació de les que ja es troben en execució, que corresponen a una primera fase d'actuació amb un pressupost de 475 milions de pessetes, més el reforçament del ferm necessari, que tindrà un cost d'uns 200 milions de pessetes. Les obres es fan als termes municipals de Cornudella de Montsant, la Morera de Montsant, Poboleda i Torroja del Priorat. L'inici del tram estudiat comença a la intersecció de la carretera T-702 amb la C-242, prop de la població de Cornudella de Montsant, i finalitza al punt quilomètric 11,7, a la intersecció amb la carretera de la Conreria d'Escaladei. Les obres contemplen la millora del traçat en els trams de revolts amb radi inferior a 40 metres a la carretera. Així doncs, el radi mínim dels nous revolts serà de 40 m i es procurarà que no sigui inferior a 60 m després de trams rectes, a fi de millorar la seguretat viària. El traçat dels nous revolts s'ha fet mirant que afectin el mínim possible les obres de drenatge que ja hi ha fetes. A més, les obres inclouen la formació de sobreamples als revolts, per facilitar el creuament dels vehicles, i tota la renovació del paviment, és a dir, dels 11,7 km de carretera. |