OCTUBRE 2001

La Generalitat encarrega el projecte del nou institut.- Dimecres 31 0ctubre, Diari de Tarragona.- La Generalitat ha tret a concurs, amb un pressupost de més d'11 milons, la redacció del projecte i posterior direcció d'obra del SES de Cornudella de Montsant. Les ofertes s'han de presentar abans del 12 de novembre. Durant el mateix mes s'adjudicarà el concurs per a l'elaboració del projecte, que haurà d'estar redactat en set mesos. El nou centre s'ubicarà al costat del CEIP Dr. Pinyol Aiguadé. Tornar al principi

L'excursionisme fa anys a Cornudella.- Diumenge 28 octubre, El Punt, Cornudella de Montsant.-  L'Associació Excursionista de Cornudella ha fet quinze anys des de la seva fundació. L'entitat ha organitzat una exposició d'aquesta dècada i mitja d'història. La mostra s'inaugurava divendres i està oberta a la sala d'exposicions municipal. S'hi exposen els graus i camins que l'entitat ha reobert a la Gritella, la Vall de Siurana o la Noguera. L'aniversari es clourà el 2002.  Cornudellaweb.- La inauguració la va presidir Albert Pons, President del Comité Català de Senders (FEEC), amb Jordi Molina secretari de la IV Vegueria de la FEEC. A tots els assistents se'ls va obsequiar amb un dibuix al carbó de la Gritella vista des d'albarca, obra del pintor Méndez Caballero. Al revers del carbó hi ha un escrit que repassa tots els graus de la Gritella, ara ja oberts. A l'exposició també es podia comprar un dossier enquadernat de 30 panoràmiques (500 pts) i una colecció de tots els fulletons "Anem d'Excursió"  (60 exemplars amb un index general; a 500' pts). Durant tota l'exposició, a més dels plafons amb fotografies, hi ha un passi constant de diapositives. Degut a l'èxit de la exposició, aquesta es va prorrogar durant el pont de Tots Sants (en principi només estava previst obrir-la del divendres 26 al diumenge 28 d'octubre). Tornar al principi

Uniland elimina la producció de pols de la pedrera d'Arbolí.- Divendres 26 octubre,.Diari de Tarragona- El Grup Uniland va presentar ahir al director general d'Energia i Mines, Albert Mitjà, les innovacions que ha fet a la seva pedrera d'Arbolí per tal de posar punt final als problemes d'emissió de pols que havien portat fins i tot a que el grup d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Parlament demanés el tancament de la instal·lació. Uniland ha invertit 40 milions de pessetes en un sistema d'eliminació de pols per via humida, que consisteix en la polvorització d'aigua en tots els focus de producció de pols. A més, s'ha instal·lat un sistema de rec per aspersió al llarg de les pistes que condueixen des de la planta de tractament fins a la part frontal de la pedrera, i s'han pavimentat els accessos a la carretera que va del Coll d'Alforja a Arbolí, eliminant així punts potencialment emissors de pols.  Jesús Serra, director general de porters i àrids del Grup Uniland, va destacar que «hem fet un esforç important per integrar l'explotació a la natura». En aquest sentit, va remarcar la creació de barreres visuals amb arbres que en alguns anys faran que «ens haurem d'acostar molt per saber que hi ha una cantera». A més, l'empresa ha iniciat la regeneració de la cantera en els terrenys ja explotats, dibuixant pendents semblants als naturals i plantant-hi arbustos. Albert Mitjà va destacar que «el repte és que aquest tipus d'empreses puguin continuar fent les explotacions però que les coses es facin bé», ja que les infrastructures de què es vol dotar Catalunya necessiten una gran producció d'àrids. La cantera d'Arbolí porta uns 20 anys en explotació, tot i que fins fa un any n'era titular l'empresa Bercontres. La seva producció és d'unes 30.000 tones al mes i se li calcula una durada de 20 anys més. La superfície autoritzada per a l'extracció afecta 16,4 hectàrees. Tornar al principi

BASE gestionarà els impostos municipals a Cornudella.- Dijous 25 octubre 2001, Cornudellaweb.- BASE, organisme de gestió d'ingressos locals de la diputació de Tarragona, es farà càrrec de la gestió dels impostos municipals de l'Ajuntament de Cornudella. BASE va acceptar la delegació de les facultats de gestió tributària i recaptació dels següents ingressos de dret públic local de l’Ajuntament de Cornudella de Montsant: Impostos sobre activitats econòmiques, béns immobles (urbana i rústica), vehicles de tracció mecànica (altes incloses), impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, Taxes i preus públics (a determinar per l’Ajuntament); impost sobre construccions, instal·lacions i obres; Contribucions especials; Quotes d’urbanització i conservació; Multes i sancions; i Execucions subsidiàries. (Font: DOGC núm. 3499 - 24/10/2001) Tornar al principi

El Consell Comarcal del Priorat visita Bordeus.- Dimecres 24 octubre 2001, El Punt.- Membres del Consell Comarcal del Priorat, juntament amb representants de cooperatives i d'allotjaments rurals de la comarca, visiten aquesta setmana Bordeus per conèixer el model de desenvolupament turístic entorn del món del vi que aquesta ciutat francesa aplica i potencia des de fa anys. «Es tracta de veure com una altra zona dedicada al conreu de la vinya valoritza el turisme amb visites a bodegues, cellers i apropant la cultura del vi als visitants» diu el cap del Servei de Promoció Econòmica del Consell Comarcal, Joan Vaquer, qui afegeix que «creiem que el turisme és un complement ideal que reforça l'estructura vitivinícola de la nostra terra». Les idees que es prenguin de Bordeus responen a «l'interès del Priorat per complementar el turisme amb la vitivinicultura i que, enlloc d'exportar el nostre vi, la gent vingui a visitar la nostra zona» comenta Vaquer. En aquesta línia, 60 entitats de la comarca ja han entregat el Projecte Líder, on exposen com valoritzar la cultura del vi en una comarca on aquest conreu és el motor econòmic i turístic. Aquest és el primer viatje que organitza el Consell Comarcal del Priorat a altres zones vinícoles del món, tot i que anteriorment representants del sector vitivinícola ja havien visitat California, Bolonya i Toscana.  Tornar al principi

Sis excursionistes de Falset van a peu Montserrat.- Dimecres 24 octubre 2001, El punt.- Jordi Banqué, Josep Cots, Josep Ferré, Miquel Jardí, Josep M. Sabaté i Jordi Pellejà van començar dilluns la marxa que els portarà des de Falset fins a Montserrat, on està previst que arribaran dissabte que ve. Els tres excursionistes segueixen diferents recorreguts senyalitzats com a senders GR i travessaran sis comarques: el Priorat, el Baix Camp, l'Alt Camp, la Conca de Barberà, l'Anoia i el Bages. El recorregut total és de 150 quilòmetres i s'ha distribuït de la següent manera: primer dia, Falset-Arbolí, 25,6 km; segon dia, Arbolí-la Riba, 31 km; tercer dia, la Riba-Cabra del Camp, 21,6 km; quart dia, Cabra del Camp-Bellprat, 21,7 km; cinquè dia, Bellprat-la Pobla de Claramunt, 23,2 km; i sisè dia, la Pobla-Montserrat, 26,3 km. Tornar al principi

ESPECIAL CORNUDELLA DE MONTSANT AL DIARI EL PUNT. Diumenge 21 octubre 2001. Francesc Reverté, El Punt Diumenge 21 octubre 2001, El Punt.- El celler: destil·lar vi enmig de l'art.  Sant Joan del Codolar: un lloc de recolliment. L'església parroquial: testimoni de la història. El Celler Cooperatiu, una de les catedrals del vi que l'arquitecte modernista Cèsar Martinell va aixecar arreu de Catalunya, és un tret distintiu del poble. Es va construir entre 1919 i 1922, i té una planta rectangular que aprofita el desnivell del terreny per construir un soterrani cobert amb arcs de descàrrega i voltes a la catalana. La tradició eremítica del Montsant ve de lluny. Al terme de Cornudella hi ha dues importants ermites, Sant Joan del Codolar i Santa Maria del Montsant, a Albarca. La de Sant Joan, que va començar a construir-se al segle XII tot i que algunes de les edificacions són dels segles XV i XVI, és a uns tres quilòmetres al nord-est de la vila. L'església parroquial de Santa Maria, un dels pocs exponents del Renaixement a Catalunya, va ser projectada per l'arquitecte Pere Blai, que va dissenyar entre altres la façana del Palau de la Generalitat a Barcelona. És un edifici projectat el 1599 i consagrat el 1615; té una sola nau amb capelles laterals i capçalera de planta semicircular. L'any 1733 s'hi va afegir la capella del Santíssim, obra del mestre de cases Joan Bover. La façana és de pedra, amb dos campanars. Fins al 1936 es conservaven els retaules i encara hi ha la imatge gòtica de la Mare de Déu del Patrocini. També s'hi conserven pintures d'estil rococó i algunes obres sobre tela de Fra Juncosa. Quinze anys d'excursionisme a Cornudella.- El terme de Cornudella és el punt de partida de nombroses rutes excursionistes, un recurs que s'ha volgut potenciar turísticament i en què ha tingut una importància determinant l'Associació d'Excursionistes de Cornudella. Aquesta entitat, que ha recuperat nombrosos camins i rutes de muntanya graus , inicia divendres vinent els actes per celebrar els seus quinze anys de vida. Les celebracions comencen amb la inauguració d'una exposició amb fotografies i mapes de les cinquanta sortides que han dut a terme en els darrers quatre anys període en què l'entitat s'ha revifat després d'uns anys de poca activitat , i acabaran la tardor de l'any que ve amb la celebració del Dia del Camí de la Muntanya, en què unes 200 persones es trobaran a Cornudella per caminar plegades. Entre els actes previstos, hi ha noves sortides i l'edició d'un llibret sobre les rutes que s'han anat recuperant. L'excursionisme, però, no és l'únic actiu turístic de la vila. Els esports d'aventura escalada, hípica, tir amb arc i diverses activitats aquàtiques han potenciat molt el turisme en els últims anys. Els brivalls de cornudella, la colla més meridional  Els Brivalls de Cornudella, que van actuar entre el 1976 i el 1985 i van carregar el tres de set com a màxima fita, s'han convertit en una experiència castellera pionera: ha estat la colla que ha existit més al sud i l'única que hi ha hagut mai al Priorat. Cornudella de Montsant va formar part durant nou anys del circuit casteller. La seva colla va actuar al costat de colles reconegudes com els Xiquets de Valls, la Colla Jove de Tarragona i els Nens del Vendrell, i es va convertir en l'agrupació número 14 del món casteller i en un experiment històric al Priorat, on no ha existit mai cap altra colla. Va ser fa uns quinze anys, quan uns cornudellencs amb ganes de reactivar la vida associativa del municipi es van agrupar per fer castells plegats, sota la supervisió del casteller Pep Miralles, de la colla de Vilafranca. Després de prop d'un any d'intents frustrats, la colla va tenir el debut oficial el 6 de gener de 1976, el dia de Reis, i l'acceptació popular amb què va ser rebuda va engrescar-la a continuar endavant. La manca de suport humà, però, va ser el principal problema de la colla, que no va poder superar mai construccions de la gamma de sis el seu primer castell de sis descarregat va ser el juliol del 1976, per Sant Cristòfol , amb una excepció: l'any 1982, els Brivalls, en la seva època més activa i amb més èxits castellers, van aconseguir a casa la seva màxima fita, carregar el tres de set. Després d'aquesta època, la participació va decaure i el 1985 la colla es va dissoldre. Els que van forjar la història dels Brivalls veuen ara impossible revifar l'esperit: un últim intent de celebrar una diada el 1992 va tornar a demostrar que «amb trenta persones no es pot fer una colla».  Padrins oficiosos de la Colla Jove de Tarragona  La importància dels Brivalls en el món casteller ha estat relativa han participat en tres concursos de Tarragona, a les festes de la Candela de Valls del 1981 i al Congrés de Cultura Catalana del 1977 , però en el seu historial hi ha una dada curiosa i que els enorgulleix. Un dels membres fundadors, Xavier Pallejà, explica que els Brivalls van ser els padrins oficiosos de la Colla Jove: per l'amistat que tenien amb alguns dels membres fundadors, van actuar sense camisa a Tarragona en el debut de l'agrupació local i, a canvi, quan aquests ja estaven més consolidats, els van tornar la visita. L'esperit d'Àfrica arriba a Cornudella amb l'espai Nòmades  És un espai que combina l'exposició amb el comerç on es poden trobar productes artesanals de països com el Senegal o el Marroc. L'esperit d'Àfrica condensat en un petit poble del Priorat. Aquest és l'objectiu que busca Nòmades, un espai obert als amants de l'artesania d'altres cultures que ha travessat el mar Mediterrani i ha anat a instal·lar-se a una antiga casa de Cornudella, del segle XIX, situada a l'entrada al poble, al punt quilomètric 45 de la carretera C-242. Nòmades no és una botiga ni tampoc una exposició. Combina els dos aspectes en un espai diferent, un habitatge habilitat on la gent pot passejar-se per les estances i els passadissos observant els objectes més peculiars, portats de països com el Senegal o el Marroc. Carlos Domènech i Inés Piñeiro han posat en funcionament aquest projecte després dels seus viatges al nord d'Àfrica, on van viure dos anys. A l'espai recuperat de la vella casa en la restauració de la qual han invertit un any, ja que han volgut recuperar també la pedra original de les parets , s'hi exposen objectes de fusta i ferro forjat artesanals, cistells confeccionats amb jute, bijuteria tuareg, teles pintades amb cera i fòssils de tot tipus i mides, que es poden adquirir a preus que oscil·len entre les 500 i les 200.000 pessetes. Nòmades obre de dimecres a diumenge, de deu del matí a dues de la tarda i de sis de la tarda a nou del vespre. Domènech i Piñeiro també han muntat, amb les peces que adquireixen, diverses exposicions itinerants; de fet, la setmana que ve organitzen una d'aquestes mostres en una antiga masia prop de Vilafranca.  La disminució progressiva de l'activitat agrícola  L'agricultura i el turisme constitueixen els dos eixos en els quals es fonamenta l'activitat econòmica de Cornudella, a banda d'obrir-se també a la confecció de punt i a l'artesania. L'economia agrària ha estat assentada des de sempre en els vins i en l'avellana, activitat que va arribar a ser majoritària quant a hectrrees conreades i també quant a volum de negoci. Actualment, però, els cultius de l'avellana han tingut un descens quantitatiu i estan gairebé equiparats amb els de vi, que també han anat davallant progressivament amb els anys. Domingo Escuer, president de la Cooperativa Agrícola, que agrupa el 100% dels productors de vi i oli de la vila, exemplifica aquesta disminució continuada: la producció de vi va arribar l'any passat als 454.545 litres anuals, una quarta part dels quals són de vi blanc; enguany, pern, la producció ser un 35% menor. Escuer assegura també que fa anys va veure plenes de raïm la totalitat de les tines, que tenen una capacitat d'un milió i mig de raïm, amb els quals s'aconseguirien uns 757.500 litres de vi. Aquesta reducció l'ha causat sobretot el clima i la disminució del nombre d'hectàrees conreades, conseqüència de la manca d'un relleu entre pares i fills en la pagesia. Pel que fa a l'oli, els prop de 120.000 quilos d'olives que es premsen actualment els consumeix de manera exclusiva el mateix municipi. Escuer confia en la nova DO Montsant per remuntar la producció de vi. En aquest sentit, la Cooperativa ha creat una societat a tres bandes amb una empresa de vins gallega i diversos enòlegs i distribuïdors, que li permetrà embotellar i produir vins de més qualitat i a un preu més competitiu. Tornar al principi

La Generalitat reforestarà el Montsant amb 38.000 arbres.- Dimarts 16 octubre, Cornudellaweb.- Notícia d'El Punt, 10 octubre: La Generalitat repoblarà diversos espais cremats les darreres dècades a la serra del Montsant. S'hi plantaran 28.000 pins blancs i entre 8.000 i 9.000 alzines i roures en setanta hectàrees dels termes municipals de la Morera i Cabassers. Des de fa un mes i escaig una retroaranya fa els forats per plantar els arbres més endavant, probablement a partir del gener. Els treballs per fer els forats encara s'allargaran una quinzena de dies. La retroaranya és una màquina que ha adquirit darrerament el Departament de Medi Ambient per tal de treballar en zones forestals minimitzant els efectes negatius sobre la flora autòctona. Els responsables dels treballs expliquen que, abans, s'utilitzaven erugues mecàniques per fer la reforestació però les cadenes de ferro afectaven molt més negativament les flors i arbustos de la zona d'actuació per on circulaven. La retroaranya avança per mitjà de potes metàl·liques sobre les quals s'aixeca en el moment de fer els forats. A més, aquesta màquina permet treballar en desnivells de gairebé el cent per cent encarada cap al vessant i al voltant del setanta per cent si treballa de costat. Al davant també se li pot adaptar una desbrossadora per netejar el sotabosc en els treballs de prevenció d'incendis. Actualment, la retroaranya treballa a una zona situada entre les Bassis del Boter i el Mas de l'Estrem, al terme de la Morera. El Departament preveu reforestar les Martorelles, el Mas d'Amigó, el Mas dels Frares i el barranc de la Cabaloca. S'ha escollit el pi blanc, el roure i l'alzina per repoblar els espais cremats perquè són arbres autòctons de la serra, segons s'afirma des del Departament. A més de reforestar espais cremats també es reposaran els arbres en zones on ja es va fer una repoblació anterior que ha acabat tenint baixes importants. Medi Ambient hi ha invertit 19 milions i preveu fer una nova actuació per valor de 14 en el futur a Cabassers.   Desbrossar els camins i les carreteres de la serra  XAVIER MIRO, El Punt. La Morera de Montsant.-  Una altra actuació que el departament preveu fer a la serra en un pla d'actuació per prevenir incendis és la neteja dels camins i les carreteres que travessen el Montsant. Es tracta de desbrossar una franja de prop de vint metres a banda i banda del camí o la carretera, i les restes es trituraran i es deixaran al terreny com a adob. Ahir al matí, la delegada territorial de Medi Ambient, Maria Jesús Vila, va visitar els treballs de reforestació que es fan a dalt de la serra acompanyada del president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Argilés, i els alcaldes de Cabassers, Josep Anton Robles, i la Morera de Montsant, Josep Miró. Tècnics del departament i regidors dels dos ajuntaments també formaven part del grup de visitants. Maria Jesús Vila va explicar que a la serra prioratina s'han començat les actuacions que es van fer als Ports per tal de fer realitat pròximament la declaració de parc natural. Tornar al principi

1ª Assemblea de la Penya Barcelonista de Cornudella.- Disasabte 13 octubre, Cornudellaweb.- A les 20 hores del dissabte es va celebrar la 1ª Assemblea de la Penya Barcelonista de Cornudella de Montsant. A l'Assemblea hi van assistir encara no una vintena de persones, entre junta directiva i socis, tot i que la penya compta amb més de 90 socis. En l'acte es va presentar als socis la junta directiva de la penya, i entre d'altres temes, també es informar dels actes previstos per a la inauguració oficial de la penya, el proper dia 17 de novembre a la tarda. Tornar al principi

Els documents del comtat de Prades, a l'arxiu històric del Priorat.- Divendres 12 octubre, El Punt.-Els documents del comtat de Prades i de la baronia d'Entença conformaran la part fonamental dels fons que arxivarà i permetrà consultar l'arxiu històric del Priorat. El Priorat tindrà una còpia microfilmada dels documents, com el monestir de Poblet, que ja en té. Els responsables municipals de Falset van posar fil al projecte en un viatge a Sevilla per sol·licitar-ho als ducs de Medinaceli amb la finalitat de recuperar aquest llegat històric de la comarca. La casa ducal va donar-hi el vistiplau. Els fons documentals de la casa ducal de Medinaceli es consideren uns dels millors arxius patrimonials de l'Estat espanyol i d'Europa. Els papers sol·licitats pel Priorat formen part de l'arxiu de la Casa de Cardona, on hi ha documents que van del segle IX al XVI. La Generalitat destina 114 milions a l'arxiu històric comarcal del castell de Falset  A les torres bessones s'hi emplaçaran les sales de consulta, de treball i de tractament de documents. El govern ha aprovat destinar 114.289.243 pessetes per convertir part del castell de Falset en l'arxiu històric comarcal del Priorat. El projecte preveu rehabilitar l'edifici de les torres bessones per emplaçar-hi les sales de consulta i tractament del fons documental, i una sala de treball. A ponent de l'edifici es construirà un espai annex on es dipositaran els documents. L'arxiu tindrà una superfície de 1.000 metres quadrats. El Consell Comarcal gestionarà l'equipament i el posarà a disposició dels municipis i dels ciutadans de la comarca perquè hi arxivin documentació de valor històric. La partida aprovada ara pel govern de la Generalitat a proposta del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, permetrà fer realitat un projecte que van enfilar el govern, el Consell Comarcal del Priorat i l'Ajuntament de Falset el 20 de setembre de l'any passat per mitjà de la signatura d'un conveni de col·laboració. El consistori cedeix l'ús d'una part del castell perquè el Departament de Cultura hi construeixi l'arxiu, que el Consell s'encarregarà de gestionar. L'executiu de Falset cedeix concretament l'edifici de les torres bessones i una part del pati del castell. A les torres bessones rehabilitades s'hi faran l'oficina de direcció, una sala de desinsectació dels documents i una sala de consulta dels fons documentals que permetrà el treball dels investigadors. El projecte preveu recollir arquitectònicament al màxim la llum natural en aquesta sala de treball per als usuaris. Sales subterrànies Al nou edifici que es construirà a ponent de les torres bessones s'hi emplaçaran els dipòsits de documents. En el projecte redactat per l'arquitecte Enric Adell es preveu habilitar dues sales subterrànies de 200 metres quadrats cadascuna per emmagatzemar els fons històrics. En total, l'arxiu històric comarcal del Priorat tindrà un miler de metres quadrats de superfície. El projecte també preveu habilitar un aparcament per a vehicles al turó del Castell dels Comtes de Prades. L'arxiu és el primer pas per garantir l'ús futur del castell de Falset. L'Ajuntament pretén, a llarg termini, obrir una sala d'actes a la capella romànica que s'hi conserva. L'executiu de Falset també treballa en una idea museística sobre els ecosistemes de la comarca. D'altra banda, la Diputació té en marxa les obres de construcció d'un accés directe al castell de Falset des de la carretera N-420. Les obres de rehabilitació de les torres bessones i de recuperació de diversos espais malmesos del castell també han començat aquest any. Tornar al principi

245 hectàrees de vinya malmeses a Cornudella de Montsant i la Morera Dimarts 9 d'octubre.- Segons va informar el Diari de Tarragona, a Cornudella i la Morera es van perdre 245 hectàrees de vinya, sense especificar la quantitat de cada municipi. La notícia íntegra és aquesta:  La Bisbal de Falset  640 hectàrees d'oliveres afectades al Priorat i el Baix Camp per la pedregada del passat dia 3  Els termes municipals de la Bisbal de Falset, amb tres-centes hectàrees, Margalef, amb cinquanta, Cornudella de Montsant, amb trenta i la Palma d'Ebre, amb vint-i-cinc, van resultar afectades a la comarca del Priorat com a conseqüència de la pedregada que va caure el dia 3 d'ocubre. A la comarca del Baix Camp, segons el recompte definitiu efectuat per tècnics del DARP, han resultat afectades un total de 235 hectàrees, als municipis de l'Alforja i Vilaplana. Val a dir també que un total de 245 hectàrees de vinya han quedat malmeses a Cornudella de Montsant i la Morera. Tornar al principi

Destrosses a Cornudella i Arbolí a causa de la violenta pedregada de dimecres.- Divendres 5 d'octubre, Cornudella.-  Aproximadament cap a dos quarts de nou del vespre de dimecres, i sense previ avís, es va desfermar sobre Cornudella una pedregada que en menys de vint minuts va "pintar" el paisatge de color blanc en molts indrets. La pedregada no va afectar per igual a totes les zones del terme: al centre de la vila en vint minuts van caure uns 12 litres/m2,  mentres que a la Ribera van caure 22  i només uns metres riu Siurana amunt, el pantà va registrar fins a 30 ls/m2 durant el mateix període de temps. En els llocs on la pedregada va ser més forta, els conreus van patir fortíssims danys. Horts completament arrasats;  a banda que de moment a Cornudella ja s'ha perdut el 30% de la collita d'olives (TV3, programa "en directe"). Però el que podria ser més greu de tot,  és que la verema va començar el mateix dimecres, i després de la pedregada el raïm es pot podrir si no es cull urgentment, cosa que podria passar si el temps empitjorés i enfangués més els camps.  A la plaça d'Arbolí, que va comptar amb la presència de les càmeres de TV3 durant la tarda d'ahir, encara es veien per terra una gran quantitat de pardals morts a conseqüència dels impactes de les pedres, moltes d'elles de més de 3 cms de diàmetre, així com canaleres de PVC foradades i horts completament arrasats.  Tornar al principi

La comèdia de Falset .  Vuit persones de la Ribera i Priorat, jutjades per pintades contra ENRON.- Dimecres 3 d'octubre, Cornudella.- Avui al matí s'ha iniciat a Falset el judici contra els vuit veïns de Benissanet, Darmós i els Guiamets implicats en les pintades contra la central tèrmica que ENRON volia instal.lar a Móra la Nova.  Unes pintades amb la llegenda Enron no, que van aparèixer el passat gener a l'asfalt i en diversos senyals verticals de la carretera N-420. Els acusats admeten haver pintat l'asfalt però neguen ser els autors de les pintades a les senyals de trànsit. Carreteres de l'Estat reclama en concepte de danys i perjudicis prop de dos milions de pessetes. Per les pintades a l'asfalt, la Subdelegació del Govern els ha demanat 15.000 pessetes de multa a cadascú, segons informa el Diari de Tarragona.  Damià Vernet, dirigent de la plataforma ecologista GEPEC, plataforma que ha donat el seu suport incondicional als vuit acusats, ha declarat poc després de sortir del judici:  "Acabo d'arribar de veure la COMÈDIA DE FALSET. Rès més ben dit. El judici s'ha ajornat a petició de la fiscal perquè diu que no s'ha notificat a la Direcció General de Carreteres i per tant no s'han presentat a judici......... Així que s'ha quedat pel proper dia 14 de novembre a 2/4 d'11 del matí. Un farsa, vaja! Hem sigut unes 35 persones que hem acompanyat als "presumptes implicats". La sala de vistes s'ha quedat petita.... molt petita. Entre els mitjans de comunicació i naltros no hi cabíem. S'han lluït moltes samarretes negres amb el nus anti-transvasament.  El regidor Pascual (de Mora la Nova) en representació de la part demandant ha marxat escridassat cap a casa quan a sortit al carrer....."  Tornar al principi

La Generalitat aprova el projecte d'abastament d'aigua des del Carcaix.- Dimarts 2 d'octubre, Cornudella.- El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya publica en el seu butlletí oficial (DOGC 3484 del 2/10/2001) la notificació de resolució d'aprovació del projecte de millora d'abastament d'aigües de Cornudella de Montsant des del barranc del Carcaix. El projecte ha estat motiu de debat des del seu començament, donat que a l'ajuntament cornudellenc, l'equip de govern de CiU i l'oposició d'ERC havien adoptat postures enfrontades vers aquest projecte: mentres l'equip de govern -amb majoria absoluta- el defensava a capa i espasa, ERC es decantava per un altre projecte que apostés per la renovació de l'actual línia d'abastiment, incorporant alguns punts del projecte finalment aprovat. A la secció "Reportatges Cornudellencs"  -al menú "seccions" de la pàgina principal-  hi trobareu un reportatge sobre els projectes que es va publicar al mes d'agost, abans que el projecte definitiu s'aprovés. Tornar al principi

SETEMBRE 2001

La Generalitat diu que cal fer «pedagogia» per impulsar el parc natural de Prades.- La incompatibilitat amb els parcs eòlics frena el consens entre els municipis  Dimarts 25 setembre, El Punt.- El parc natural de les muntanyes de Prades portarà encara mesos de feina. La Generalitat s'ha proposat enllestir-ho en el transcurs de l'actual legislatura, però des que el conseller Felip Puig va anunciar-ho, municipis i govern català no han fet gaires avenços. El delegat de la Generalitat a Tarragona, Cèsar Puig, ha admès que el parc natural de Prades "està molt més endarrerit que el del Montsant", però no dubta que s'acabarà desenvolupant. Això sí, per impulsar-lo cal "fer pedagogia entre els municipis". Per engegar definitivament el parc natural de les muntanyes de Prades "és imprescindible" que la Generalitat expliqui als municipis els beneficis que en poden treure. Així ho creu el delegat territorial de la Generalitat, Cèsar Puig, que es mostra convençut que la creació del parc natural és la peça fonamental per incentivar el desenvolupament de l'economia de la zona a partir del turisme. "Per experiències anteriors", deia el delegat, pobles inclosos en altres parcs naturals n'han sortit afavorits. D'altra banda, fonts de l'Agrupació Muntanyes de Prades que aplega, de moment, Mont-ral, Capafonts, l'Arbolí, la Febró, Prades, Vilaplana i l'Albiol asseguren que l'actual estancament del parc natural es deu a la incompatibilitat que comportaria amb les centrals eòliques. De fet, Capafonts i la Febró han al·legat contra el decret regulador de l'energia eòlica per demanar que alguna zona del futur parc natural sigui compatible amb els parcs. De moment, durant la primera reunió que va mantenir l'agrupació de municipis després de l'estiu no es va tractar la qüestió del parc natural, que s'abordarà en la propera, a l'octubre. La delegació de Medi Ambient ha manifestat que els pobles afectats han de posar-se d'acord per acabar d'impulsar el parc natural. Tornar al principi

Nota de premsa del GEPEC: "Agressió al barranc de la Gritella".- Dijous 20 setembre, Cornudella.- El grup ecologista GEPEC a difós una nota de premsa en la qual qualifica "d'agressió" l'actual i lamentable estat d'alguns trams de la conducció d'aigües a Cornudella. Així mateix, el grup ecologista critica les intencions de l'ajuntament de Cornudella de col.locar una estació de bombament al Toll de la Palla, infraestructura que quedaria emmarcada dins el nou projecte d'abastiment d'aigües per a la vila. Dona la circumstància de que el grup d'ERC de Cornudella ja ha criticat aquest projecte recentment -per diferents motius que el GEPEC- en la seva publicació local "L'Informatiu d'ERC". També a la secció de Cornudellaweb "Reportatges", hi trobareu informació sobre aquest projecte. El text de la nota de premsa és el següent: GEPEC-AEEC Nota de premsa Agressió al Barranc de la Gritella, afluent del Siurana En  una  sortida  al barranc anomenat de la Gritella o del Carcaix, afluent del  riu  Siurana,  en  el  qual  des  de fa molts anys hi ha una derivació d'aigua  cap  a  Cornudella  (Priorat),  s'ha  pogut  observar  que s'hi ha realitzat una instal·lació desastrosa al llarg de l'antic senderó per on hi havia soterrada la primitiva conducció i unes obres de factura recent en el primitiu  indret  de  captació  d'aigües.  La nova canonada, feta amb PVC i altres plàstics, es troba a la vista, amb un estat total de fragilitat, amb un  impacte  estètic inadmissible, deixant retalls i residus de tub per tot arreu i amb una mena d'aqüeductes prehistòrics que fan vergonya a qualsevol excursionista  que  passi  per  allí. Podríem dir, en paraules vulgars, que s'hi ha fet una autèntica "txapusa". Hem  suposat  que  les obres efectuades són resultants del projecte que fou exposat  a informació pública per l'ACA i signat per la senyora Carme Gomar i Calabuig  el  9  de  maig  de 2001, després de la corresponent resolució administrativa  de  7  de  maig de 2001, partint de la hipòtesi favorable a l'ACA  que  de  cap  manera és possible que una instal·lació tan defectuosa correspongui  a un projecte aprovat per l'ACA i que en tot cas s'ha produït una  actuació  inadequada per part de l'empresa executora o de l'ajuntament de Cornudella que ha recepcionat les obres. Consta  també  en el projecte la intenció de realitzar, al final d'aquestes canonades,  una  estació depuradora i de bombeig a la vora del riu Siurana, en  l'indret anomenat popularment com a Toll de la Palla, des d'on es faria pujar  l'aigua  cap a una bassa situada en una cota superior. Aquest indret sembla  situat  en  plena  zona inundable, més si tenim en compte el darrer aiguat  produït  en  aquest  riu  l'any  1994  i que per poder subministrar energia  a  l'estació  de bombeig es col·locarien pals d'electricitat i una línia  de mitja tensió, des del pantà de Siurana, al llarg del riu i fins a l'estació  de  bombeig, amb el corresponent perjudici estètic i amb el risc d'incendis forestals en la zona. Tots  aquests  antecedents  que hem exposat poden suposar un greu perjudici per  a la conservació mediambiental de la zona, la qual forma part del PEIN de  les  Muntanyes  de Prades i  del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Dóna  la  impressió  que  tota  aquesta  infrastructura  està  destinada  a augmentar  el  cabal  d'aigua  cap  al poble de Cornudella, amb el possible perjudici  per  al  manteniment  ecològic  del  barranc i amb la consegüent pèrdua  del  cabal  ecològic  que  exigeixen totes les recomanacions legals emanades  de  l'ACA  i  del  Departament  de  Medi  Ambient,  als quals hem sol.licitat:   1- Que se'ns informi si el projecte de noves canonades al llarg del barranc de la Gritella o Carcaix ha estat autoritzat per l'ACA en la forma que s'ha desenvolupat. 2- Que se'ns informi si el projecte s'ha realitzat amb el consegüent estudi d'impacte   ambiental   que  exigeix  qualsevol  infrastructura  hidràulica d'extracció,  depuració  i  bombeig  d'aigües en una zona del PEIN, tal com estableix  la  normativa  legal,  tot  recordant  que  en cas de no existir l'estudi   d'impacte  ambiental  les  obres  realitzades  són  completament il·legals i el procediment administratiu hauria de començar de nou, després d'enderrocar  les  obres  que s'han fet i de tornar a deixar l'indret en el seu estat original. 3- Que, se'ns digui si, en cas d'existir totes les autoritzacions i estudis requerits,  l'ACA  pensa obligar a l'empresa executora a col·locar amb tota cura  els  tubs  al  llarg  del  sender,  a soterrar-los de forma adient, a efectuar  un  pla de restauració de la zona malmesa, a eliminar els residus en  un  abocador  autoritzat,  i sense realitzar cap ampliació del camí més enllà de les mides actuals del sender. 4-  Que  se'ns informi si en el nou projecte s'ha autoritzat a l'ajuntament de  Cornudella  a  ampliar  el cabal que fins ara extreien del barranc, tot posant  a  la  consideració  de  l'ACA  que  existeix  l'obligació legal de mantenir  un cabal ecològic, tant a l'hivern com a l'estiu, i que per tant, en  cas  de  deixar el llit del riu sec, es produiria una infracció del tot denunciable.  Fins  ara,  en  aquest  barranc  mai no ha deixat de circular l'aigua en cap època de l'any. 5- Que se'ns informi per què no se situa l'estació de bombeig més a prop de la  cua  del  pantà  de  Siurana,  tot  evitant la instal·lació elèctrica i l'estació  de  bombeig  en  un  lloc  fins  ara verge de qualsevol actuació artificial  i  que  és  freqüentat per nombrosos amants de la natura per la bellesa de l'indret i de les aigües, evitant a més a més el risc d'incendis i degradació de la zona que el pas d'una línia elèctrica per un lloc arbrat podria produir. 6- Que se'ns informi si s'ha tingut en compte que l'estació de bombeig està en zona inundable. 7- Que  se'ns enviï còpia de la resolució definitiva de l'ACA sobre aquest projecte, si aquesta ja s'ha produït. 8- Que se'ns enviï còpia de l'estudi d'impacte ambiental, si és que aquest s'ha realitzat. Reus, dinou de setembre de 2001 Tornar al principi

La DO Montsant ja existeix oficialment.- Basada en la subzona Falset, inclou 14 pobles del Priorat i terres de la Ribera Divendres 7 setembre, Diari de Tarragona/Cornudella.web.- La Denominació d'Origen Montsant ja existeix oficialment. La nova denominació -l'onzena de les que composen el mapa vitivinícola de Catalunya- arrenca de la creació de la DO Tarragona, que des del primer moment va estructurar-se en subzones per acollir els diferents tipus de viticultura que presenta. La subzona Falset, base de la nova DO Montsant, ha evolucionat els darrers anys cap a una tipificació i una diferenciació dels seus productes, tant en viticultura com en l'ampliació, la modernització i la creació de nous cellers. Per això els seu àmbit territorial respon a criteris vitícoles i està constituït per parcel·les de vinya que donen uns vins d'excel·lent qualitat i personalitat. Els darrers anys s'ha registrat una demanda creixent dels vins produïts a la subzona Falset de la DO Tarragona, tant en mercats interiors com a l'estranger. La causa d'aquest increment substancial de les vendes és un alt nivell de qualitat a un preu satisfactori.  El consell provisional de la Nova D.O està conformat pels següents vocals:  Senyors Josep Anguera Pons, Francesc Blanch Malet, Xavier Cedó Penna, Josep M. Cots Montlleó, Joan Carles Estivill Abelló, Sara Pérez Ovejero, Jaume Josep Ribera Rovira, així com dos vocals tècnics amb veu però sense vot, designats per lINCAVI.  Seu a Falset La seu de la nova DO Monstant estarà a Falset. Inclourà 14 municipis del Priorat, a més de terres de conreu de la Ribera d'Ebre. El primer vi novell de la denominació es presentarà l'11 de novembre al Palau de la Generalitat. El conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau, ha assegurat que «la creació de la DO Montsant pretén esdevenir un instrument per a la diferenciació dels vins de qualitat de la zona i una eina d'autoregulació per als viticultors i els elaboradors. Grau ha afegit que «la revalorització del territori arran de la seva producció agrària bàsica, la viticultura, és un exemple més de la conveniència d'impulsar projectes sustentats, organitzats i controlats pels sues propis protagonistes». Segons el conseller d'Agricultura, «aquest procés permet obtenir unes millors rendes i uns majors coneixements en benefici propi i del consumidor final, alhora que és un exemple de la política del Departament d'Agricultura de promoure la qualitat a la producció agrària». L'onzena DO  -Potencial productiu: 11,5 milions de quilos de raïm. El vi novell es presentarà l'11 de novembre en el marc de la Diada del Vi Novell, presidida pel conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Josep Grau. -Superfície de producció. 1.700 hectàrees. -Municipis que inclou la nova DO. La Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef de Montsant, el Masroig, el Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins. -Cellers embotelladors. Celler Cooperatiu de Capçanes, Agrícola Falset-Marçà SCCL, Cooperativa del Masroig, Josep Anguera Beyme, Cooperativa Agrícola de la Serra d'Almos, EuropVin SL, Cellers Capafons-Ossó, Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, Francesc Masdeu Perpiñá. -Països de destinació dels vins, a banda del mercat interior. Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya, Suïssa, Suècia, Bèlgica, França, Mèxic, Brasil, Canadà, Japó, Nova Zelanda i Austràlia. Nota de Cornudellaweb: La creació de la nova D.O.Montsant es va fer oficial al DOGC núm. 3467 - 05/09/2001,Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, ORDRE de 30 d'agost de 2001, per la qual s'aprova la creació de la Denominació d'Origen vitivinícola Montsant i es designa el seu Consell provisional. (Pàg. 13569)  Tornar al principi