MARÇ 2002

>El turismo rural y el gusto por lo tradicional propician el auge de los locales históricos: Fonda el Recó (24/03/2002)
>Venta d'en Pubill. El sabor de la cocina de montaña (24/03/2002)
>Els pantans de Siurana i Riudecanyes estan un 44% per sota de la mitjana (24/03/2002)
>Els alcaldes del Montsant critiquen el retard en la creació del parc natural (22/03/2002)
>Nueve alcaldes del Montsant piden la pronta creación del parque natural (22/03/2002)
>Denuncien l'estancament en la creació del Parc Natural del Montsant (22/03/2002)
>El club de vol Alaire treballa per tenir el primer centre de vol de la província (21/03/2002)
>Replantats 150 arbres a l'ermita de  Sant Joan del Codolar (20/03/2002)
>Demanen que unes obres a la plaça de la Vila de Cornudella serveixin per estudiar una capella romànica (16/03/2002)
>ERC presenta una moció a l'Ajuntament demanant que es tinguin en compte les restes de Sant Julià quan es facin les obres a la Plaça de la Vila (15/03/2002)
>Denúncia pels moviments de terres a la llera del Siurana (10/03/2002)
>L'Agrupació Muntanyes de Prades comença a avançar un cop legalment constituïda (08/03/2002)
> El Celler Cooperatiu de Cornudella opta a ser bé d'interès nacional (06/03/2002)

Dilluns 29 d'abril de 2002, Isaac Albesa, Diari de Tarragona/Reus.- El pintor Josep Morató Aragonès (Reus, 1923) exposa fins aquest dissabte una selecció de les seves últimes obres a la galeria Anquin's de Reus. Morató, un pintor relacionat amb la població de Cornudella -hi va viure de jove-, ofereix ara una trentena de pintures que reflecteixen paisatges del Montsant, París, Cadaqués i interiors de cafès.

Cinc anys després de la seva última exposició a Reus, també a la galeria Anquin's, Morató Aragonès ha tornat a exposar a la seva ciutat. Diu que va marxar fa molts anys de la població, però sempre que hi ha tornat ha estat ben rebut. «He tingut un afecte
extraordinari per Reus i per Cornudella. M'agrada que de tant en tant vegin el que faig. La gent ha donat molt de suport a la meva obra», afirma. Als 78 anys se sent amb cor de continuar evolucionant: «estic preparat per poder fer coses noves, sempre i quan cregui en aquestes novetats. No m'agrada apuntar-me a cap moda. La moda, la fa un pintor. El que ha de buscar és que la feina li ompli l'esperit. Al cent per cent no s'aconsegueix mai, sempre es pensa que s'hi pot arribar. Continuar intentant-ho és el que faig», assegura. A l'exposició, els paisatges del Priorat es combinen amb París, ciutat per la qual sempre ha tingut una especial predilecció. «Ja  m'agradava abans d'anar-hi. Sempre que he pogut, he anat a París, sobretot als carrers de Montmartre, però tenia la sensació d'haver-me'n deixat algun per pintar. L'últim viatge a París, tot just ara fa dos anys, vaig agafar un hotel al centre del barri i em vaig adonar que els havia pintat tots, i per això em vaig donar per satisfet», explica Morató.

Tornar a exposar a Cornudella
Josep Morató Aragonès assegura que no és partidari de pintar exclusivament pensant en una exposició futura. «Mai no treballo per a una exposició en concret. L'únic que m'agrada fer és acostar-me a la realitat, llavors estic content i em trobo bé. Si al cap d'un any encara trobo alguna sensació en aquesta pintura, llavors l'exposo, pero mai no dibuixo per exposar. És a l'inrevés», explica Morató, que afegeix que «en tot cas, segurament l'any vinent faré una exposició a Cornudella, on vaig passar la meva joventut."
Tornar al començament de la pàgina

Diumenge 28 d'abril de 2002. Xavier Miró, El Punt.- Han començat les obres de reforma de la plaça de la Vila de Cornudella de Montsant. En aquest cas, a l'objectiu de modernitzar estèticament la plaça, s'hi afegeix la il·lusió de trobar les restes de la capella romànica de Sant Julià, que diversos historiadors locals han situat al subsòl d'aquesta plaça. L'Ajuntament està disposat a descobrir i estudiar les restes si l'estructura es troba durant les obres però no pretén rebaixar el terra de la plaça fins a trobar-les. Amb l'aixecament del paviment no s'ha trobat res però es creu que les restes podrien aparèixer quan s'excavin les rases per fer nous els serveis.

El problema és que la troballa de les restes no és segura. Alguns historiadors han situat la capella del segle XII dins mateix de la plaça, i al poble es diu que va ser vista als anys cinquanta durant una reforma del clavegueram. En aquell moment no es va fer cap excavació per determinar-ne el valor, si bé s'apunta que la capella era petita, teoria que refermen els estudis, tenint en compte que s'hauria construït al segle XII, tot just després de la conquesta cristiana de Siurana i quan Cornudella tenia molt pocs habitants. La veu popular local diu que les restes es van malmetre molt amb aquelles obres dels anys 50. Als anys 70, però, es va renovar el paviment de la plaça i no es recorda haver tornat a trobar la capella. Si ara es troba, l'Ajuntament està disposat a aturar el projecte perquè es pugui fer l'excavació. L'alcalde, Miquel Gomis, reconeix que els veïns esperen que apareguin les restes. La plaça es coneixia antigament amb el nom de Sant Julià i hi ha una talla del sant. «Si aparegués al mig de la plaça seria perfecte», comenta
Gomis, que avança que ja s'ha pensat a deixar una vidriera il·luminada al terra de la plaça per fer-la visible. Però adverteix que no es poden gastar molts diners per rebaixar el nivell de la plaça amb l'objectiu de trobar una capella que no se sap segur si apareixerà. La troballa podria fer-se realitat quan s'excavin les rases per instal·lar els nous serveis de gas, llum, aigua i clavegueram. La nova plaça serà de ciment amb trencajunts i voreres de pedra natural al mateix nivell. La part del ferm que està feta amb còdols rodons es reformarà amb el mateix material i es pretén conservar la rajola dels porxos. S'hi emplaçaran jardineres
decoratives però cap element de mobiliari fix.

Del carrer del Tou al carrer Major
La llegenda parla d'una capella creada pel comte de Prades, segons escriu l'historiador reusenc Ezequiel Gort a Història de Cornudella de Montsant (1994). Gort cita Piñol, que creu que va ser fundada per Ramon Berenguer IV, i Ruy Fernàndez, que dubta a l'hora d'atribuir-la a un sobirà. Gort és partidari de la hipòtesi de Franquet, que suposa que la capella es va construir els primers anys de la conquesta cristiana del territori sarraí. Gort cita les paraules següents de Franquet pel que fa  l'emplaçament de la capella: "Per notícies que ens ha proporcionat el mestre d'obres Josep Juncosa Marsal, de cal Pasqual, en fer les clavegueres en els anys cinquanta, es trobaren a la plaça dels Perxes els fonaments de l'antiga església, orientada d'orient a ponent (més o menys del carrer del Tou al carrer Major).» Com Martorell, Gort suposa que la vila medieval de Cornudella es va construir aprofitant una cruïlla de camins quan Siurana perdia pes després de la conquesta cristiana. A la cruïlla s'haurien bastit les primeres cases i aviat s'hi aixecaria el temple dedicat a sant Julià, probablement perquè els primers colonitzadors del poble procedien de la Catalunya Vella, on l'advocació al sant ha donat nom a diverses poblacions. Tornar al començament de la pàgina

Divendres 26 d'abril de 2002, Cornudellaweb. Crònica d'Agustí Falcón Soldevila.- Organitzat pel Centre d’Activitats “Montsant Natura” de Cornudella de Montsant, i l’Escola de Parapent Volem!, s’ha celebrat aquest cap de setmana 20 d’abril a Castillejos (Tarragona) una peculiar iniciativa: una competició de parapent en dos categories, A i B, amb l’objectiu d’organitzar el primer “casting” de selecció d’un equip de pilots de competició patrocinat (5 de la categoria A i 3 de la B). En joc, a més a més, hi havia importants i importants premis: inscripcions per a la Lliga Catalana, jornades d’entrenament totalment pagades i material (molt bons trofeus, si tenim en compte que en el món del parapent de competició no són habituals aquest tipus d’iniciatives).

La jornada, en quant a previsions meteorològiques, apuntava bastant bona: brises de sud i una lleugera inestabilitat que afavoria l’aparició de tèrmiques. Sobre les 11 del matí, la mànega de Castillejos marcava una brisa suau però constant, i al cel començaven a aparèixer les primeres condensacions. Una trentena de pilots a l’envol, esperaven impacients. Sobre les 12 del migdia despegaven els primers parapents per provar les condicions del vol i tantejar les possibilitats d’efectuar una prova factible.
Hem de pensar que estem a primers de temporada i tampoc es poden esperar, almenys en aquestes latituds, unes condicions tèrmiques excelents. La jornada semblava que prometria, així que l’organització es va posar a treballar, decidint obrir la mànega a les 14’30h. La prova plantejada, era la mateixa que l’última jornada de la Lliga Catalana de l’any passat: un recorregut de 43 km combinant balises que es trobaven a la mateixa vessant de Castillejos, amb balises a la vall. Un recorregut de triangulacions, d’anades i tornades, amb sortida i arribada al mateix lloc. Un magnífic espectacle per al gran número d’espectadors que es concentraren al lloc.

A l’hora marcada es dóna inici a la competició: despeguen les primeres veles, les condicions tèrmiques de la vessant son bastant cícliques, els sostres no són massa alts, això fa pensar en què no es bo precipitar-se a l’hora d’efectuar algunes transicions, on les descendències són molt marcades. S’imposa la calma. El primer en despegar es Lee, que fa gala del seu esperit competitiu. El segueixen Xevi Bonet, Jordi Sunyer i Juan Manuel. Després, i de forma progressiva, ho fan els altres. Mentre els primers ja es llencen cap a la primera balisa (la de les granges a uns 3km al W.), els altres es debaten a les rodalies de l’envol, on les ascendències semblen segures, encara que fluixes. Comencen les primeres baixes, degudes a inesperats descensos tèrmics.

Estava molt clar que la prova no seria fàcil, s’havia de fer treballar molt el cap i tenir les mans fines per aprofitar, i no malgastar, ni una mínima bombolla que se’ns creués pel camí. Un segon grup de pilots, decideixen sortir fins a la primera balisa, Quim de Marimon, Jordi Marquillas, Ramon Badia i Agustí Falcón; metre els tres primers, ja tornaven i es dirigien a la segona balisa (el poble abandonat de la Mussara, a uns 8km al E de la primera)

El cel, tot i que cada cop es tapava més, les condicions no milloraven, i costava sortir d’alguns llocs amb tranquilitat, doncs s’havia d’apurar molt en les passades prop de la vessant repleta de pins. Quan el segon grup de pilots tornava de la primera balisa, més pilots es decideixen a  provar: Pere Caballol, Xavi Segura, Oscar, Lluís Farre. Ja no els queda massa temps.
La segona balisa origina el segon contratemps per alguns pilots, que tot i aconseguir efectuar-la, no poden tornar a la primera vessant, i han d’obrir-se cap a la vall, intentant progressar cap a la tercera balisa, el poble d’Alforja, per la segona vessant, més baixa i tallada per profunds barrancs boscosos. Del primer grup (Xevi Bonet i Joan Manuel) i del segon grup (Quim de Marimon i Agustí Falcón), tornen per la còmoda vessant de la Mussara, direcció W. De nou s’han de recórrer els 8km de la vessant fins arribar quasi bé a la primera balisa de les Granges, i llençar-se cap a la vall, on està Alforja. Només Xevi Bonet, ja havia aconseguit efectuar-la. Mentres Quim de Marimón i Agustí Falcon es trobaven amb Juan Manuel, preparant la transició que els hauria de portar a la balisa. Les condicions són cada cop més fluixes, el cel s’estava tapant i comença a baixar el sostre (poc més de 100 metres per sobre de la vessant) Només Agustí Falcón, primer, i després Juan Manuel, aconsegueixen seguir els passos de Xevi Bonet, i s’encaminen cap ala quarta balisa. El sostre estava baixant molt ràpid (30 metres escassos per sobre la vessant). Tots els pilots de la competició ja estan a terra i només Xevi, Agustí i Juan Manuel, continuen la prova.
L’Organització, coneixedora de les dificultats de prosseguir amb garanties i davant la possibilitat de què els núvols tapessin tota la vessant, decideixen donar per acabada la competició, informant d’això als tres pilots per a que aterressin.

Tot i que la jornada no ha estat impressionant, podem donar-nos per satisfets pel dia de vol, l’excelent preparació, acollida i organització; i recordar que la zona acollirà la prova de la Lliga Nacional que es celebrarà entre els dies 25 i 28 de juliol. Donant una demostració del bon fer i treball del grup de persones de “Montsant Natura”, l’Escola Volem! i el Club de Vol Alaire; i agrair-los en nom del grup de pilots presents, el treball realitzat per al be d’aquest esport.

Finalment, la composició de l’Equip de Competició de Parapent “Montsant-Natura & Volem” és la següent:
Categoria A: AGUSTÍ FALCON SOLDEVILA, JUAN MANUEL GARCIA GUERRERO, JORDI SUNYER OLLÉ, RAMON BADIA PORTELL, JAUME FORNOS VILANOVA. Categoria B: RAUL GARCIA LEPE, PACO GUERRA MOYANO, JORDI ESTAPER DIAZ
Tornar al començament de la pàgina

Dimarts 23 d'abril de 2002, Cornudellaweb.- Ahir dilluns de bon matí, una màquina va començar a esmicolar l'actual paviment de formigó de la Plaça de la Vila de Cornudella, que posteriorment serà retirat per tal de deixar la plaça en condicions de tornar a ser pavimentada amb les reformes corresponents en quant a disseny. El pressupost d'aquestes obres és de més de 8.400 euros (més de 14 milions de pessetes), i  a més del nou paviment, està prevista la millora de les xarxes de clavegueram i aigua, el soterrament de l'enllumenat públic, i la preinstal.lació de la canalització del gas.
Durant aquest procés, es podrien trobar  les restes de l'antiga capella de Sant Julià (s.XII), àmpliament documentada en diversos estudis d'història local, que fins i tot en donen la seva ubicació exacta dins la Plaça. Curiosament, les actuals obres de remodelació han començat aixecant el paviment tot just en el lloc on haurien de trobar-se, tot i que, de moment, sense que s'hagi aprofundit suficient. De fet, aquestes restes van ser vistes als anys cinquanta,  precisament durant les obres del clavegueram, tot i que llavors no se'n va fer cap excavació ni estudi per determinar el seu valor. A hores d'ara, ningú no sap l'estat en que es troben aquestes restes, o si van ser poc o molt malmeses durant aquelles obres, però es recorda que tot apuntava a que la capella era de dimensions bastant reduïdes. Aquest fet resultaria lògic tenint en comte que aquesta capella va ser construïda a la segona meitat del segle XII, tot just després de la reconquesta de Siurana, quan Cornudella encara devia tenir molt pocs habitants. També existeix la teoria oral de que durant les obres anteriorment comentades, als anys cinquanta, les restes es van malmetre completament.
Sigui com sigui, aquestes obres de remodelació de la plaça, des d'un bon començament han estat vistes per diversos col.lectius i particulars de la vila com una possibilitat única d'esbrinar per sempre si les restes encara existeixen i determinar-ne el seu valor. Per  aquest motiu, es va demanar que el Departament de Cultura de la Generalitat fes un seguiment de les obres per, en cas de trobar les restes, es tinguin els arguments necessaris per fer o no fer un estudi arqueològic en tota regla. Tornar al començament de la pàgina

El Departamento de Medio Ambiente de la Generalitat ha conseguido consensuar la constitución del parque natural del Montsant -el tercero en Cataluña- con los ayuntamientos del Priorat afectados, los grupos ecologistas, las asociaciones de cazadores y la mayoría de grupos con intereses económicos y culturales en la zona. El propio consejero de Medio Ambiente, Ramon Espadaler, ha anunciado que antes de que acabe este mes se aprobará el decreto de constitución del parque.

Éste ocupará una superficie de más de 9.000 hectáreas en las que se encuentran los municipios de Cabacés, La Bisbal de Falset, la Figuera, Cornudella de Montsant, La Morera de Montsant, Ulldemolins, La Vilella Alta y la Vilella Baixa. El espacio protegido está integrado por siete macizos con un sistema calcáreo en el que la erosión de la lluvia ha facilitado la proliferación de cuevas y fuentes naturales. Además de los bosques de ribera, destacan los robledos y bosques de encinas, y en la zona habitan 77 especies de animales protegidos, entre los que destacan el águila dorada o perdicera, el halcón peregrino o el gato salvaje. Entre su patrimonio arquitectónico se encuentra la magnífica Cartuja de Escaladei.

Uno de los elementos que más polémica ha generado es la posibilidad de que en el futuro parque, cuyo decreto recogerá 'la necesidad de conservar los valores naturales para que sea compatible la explotación económica de sus recursos y el mantenimiento de las actividades tradicionales', se instalen centrales de creación de energía mediante molinos de viento. El propio Consejo Comarcal del Priorat se ha manifestado en contra de este proyecto en diversas ocasiones.

Espadaler ha recalcado que si se mantiene el 'espíritu de colaboración' entre todas las partes implicadas 'se puede mirar el futuro del parque con optimismo'. El objetivo, según el consejero, es que este espacio natural sea un elemento de dinamismo social y económico, así como de vertebración del desarrollo sostenible de los municipios y la comarca del Priorat, al tiempo que garantice la conservación de los valores naturales del espacio.

Dissabte 20 d'abril de 2002, Diari de Tarragona, Joan Morales/Scala Dei.- El conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, portarà al govern de la Generalitat el decret de creació del Parc Natural del Montsant el pròxim 30 d'abril. Espadaler ho va anunciar ahir a la Cartoixa d'Scala Dei després de reunir-se amb els alcaldes dels nou municipis que formaran part del parc (la Bisbal de Falset, Cabacés, Cornudella de Montsant, Margalef, la Morera de Montsant, Ulldemolins, la Vilella Alta, la Vilella Baixa i la Figuera) i amb les entitats i associacions que han fet aportacions al projecte per la via d'alálegacions (la Plataforma per la Defensa del Priorat, Carrutxa, Unió de Pagesos, Gepec, Federació de Caçadors i particulars).

Espadaler ha titllat la trobada de «molt important, perquè hem estat capaços de seure tots plegats i donar un impuls definitiu a la creació del Parc Natural del Montsant. Aquest parc és quelcom més que un decret, és un àmbit de complicitat i avui ha estat així». El conseller de Medi Ambient, que estava acompanyat per la delegada d'aquest departament a Tarragona, Maria Jesús Vila, també va assegurar que el futur Parc Natural del Montsant «ha de significar protecció d'un espai privilegiat com aquest i ha de
servir com a dinamitzador i motor de la comarca del Priorat». Tot i les al.legacions aportades al projecte inicial -que va ser presentat per l'anterior conseller de Medi Ambient, Felip Puig, ara fa un any-, Ramon Espadaler va deixar clar que «s'han incorporat alguns aspectes, però les alálegacions no han estat moltes ja que el projecte va néixer amb molt de consens». El conseller de Medi Ambient també va voler treure ferro al comunicat que van fer públic els alcaldes afectats ara fa un mes i en el qual denunciaven l'estancament del projecte. «Cada procés requereix el procés que requereix, i també el seu temps», digué.

La gestió del parc
Respecte a la futura gestió del Parc Natural del Montsant, Ramon Espadaler va informar que «els ajuntaments i les entitats també hi seran presents». En aquest sentit, es formarà una junta gestora de 17 persones en la que estaran representades les administracions -local i autonòmica- així com la societat civil. A més també es formarà un consell amb 37 membres amb representació de les mateixes parts. El futur Parc Natural del Montsant afectarà nou termes municipals i tindrà una superfície de 9.192 hectàrees de la comarca del Priorat. Serà el tercer que hi haurà a les comarques tarragonines, després del Parc Natural del Delta de l'Ebre i del dels Ports de Tortosa Beseit. Tornar al començament de la pàgina

El conseller de Medi Ambient es va asseure a la taula amb alcaldes, proteccionistes, viticultors, sindicalistes i caçadors
Dissabte 20 d'abril de 2002, XAVIER MIRÓ, El Punt, La Morera de Montsant.- El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, ha aconseguit el consens de tots els agents del Priorat per fer realitat el parc natural de la serra del Montsant. El primer gest de bona voluntat el va fer ell, encara que per una altra qüestió. Quan va estrenar el càrrec, va acceptar reunir-se amb els ecologistes i la plataforma proteccionista de la comarca per acostar posicions respecte del mapa eòlic. El mateix dia que la comissió jurídica donava el vistiplau al decret de declaració del parc natural de la serra prioratina, ahir, Espadaler s'asseia a la taula amb els alcaldes, el president del Consell, el GEPEC, la plataforma, Carrutxa, els caçadors, la Unió de Pagesos i el Consell Regulador de la DO Priorat. El conseller ho va celebrar: «N'hem estat capaços.»

Hi ha ganes i il·lusió de protegir el Montsant i aprofitar una oportunitat històrica per dinamitzar econòmicament la comarca. El més difícil ve ara, i els alcaldes, els pagesos i els proteccionistes ja avancen que exigiran compromisos i inversions per fer realitat el que un parc natural pot suposar per a la comarca. Però el conseller de Medi Ambient no vol deixar de celebrar que el pas més important s'ha fet amb el diàleg de totes les veus del territori: «No volia portar un decret de creació del parc al govern sense haver fet el que hem estat capaços de fer avui.» El 30 d'abril, l'executiu aprovarà el decret, i quan es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat, el Montsant ja serà parc natural. Tothom estava content, però Espadaler i la delegada territorial del departament, Maria Jesús Vila, més que ningú, probablement. La trobada havia anat molt millor del que s'esperaven. Cadascú va exposar les il·lusions i els temors pel pas que es feia, però els expressaven al costat d'algú altre que tenia il·lusions i temors diferents i, de vegades, contraposats. El conseller va afirmar: «El parc funcionarà si tots som capaços de fer el que hem fet avui: sumar des de la discrepància.» Quan el parc sigui una realitat imminent, les institucions i entitats implicades escolliran els representants per a la junta rectora i el consell.

Disset persones a la junta
La junta rectora del parc estarà integrada per disset persones de les institucions i les entitats. El consell el formaran trenta-cinc representants, onze de la Generalitat, onze dels ajuntaments i el Consell Comarcal, i tretze de les entitats. Els ecologistes del GEPEC i els conservacionistes de la plataforma hi podran tenir els seus al costat dels caçadors, el sindicat agrari, la DO i els etnòlegs. Després caldrà aprovar el primer pla d'actuació i el primer pressupost. Tornar al començament de la pàgina

Divendres 19 d'abril de 2002, El Punt, X.M. Falset.- El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, visitarà avui el Priorat per entrevistar-se amb els alcaldes afectats per la declaració de parc natural de la serra del Montsant. El conseller es reunirà amb els màxims responsables municipals i els representants de les entitats «implicades en la creació del parc natural», segons informa una nota oficial del departament de la Generalitat. Es tracta de la primera visita oficial d'Espadaler des que va assumir la conselleria afectada per alguns dels projectes més polèmics i difícils. El departament ha d'aprovar el nou mapa eòlic que, per la proliferació de projectes, afecta especialment les comarques de l'Ebre i el Priorat. A més, té sobre la taula el repte d'impulsar el parc natural de la serra del Montsant. Tornar al començament de la pàgina

Divendres 19 d'abril de 2002, Cornudellaweb.- La Generalitat de Catalunya ha fet públic al DOGC l’acord sobre la declaració d’ocupació urgent dels béns i els drets afectats pel projecte de millora d’abastament des del barranc del Carcaix. Amb aquest acord, es dona pràcticament vía lliure per començar les obres de subministrament d'aigua a Cornudella de Montsant, que comprenen una obra nova de capatació d'aigua de boca al riu Siurana, 4.162 metres de canonada, una estació de bombament i un nou dipòsit d'acumulació de 500 m3. El projecte de millora d'abastament d'aigües des del barranc del Carcaix va ser aprovat definitivament per la Generalitat  al setembre de l'any passat, no sense polèmica, donat que el grup municipal d'ERC Cornudella -a l'oposició-  va presentar una proposta alternativa que proposava, resumidament, aprofitar l'actual obra i millorar-la, en lloc de fer-ne una de nova, alternativa que va ser rebutjada.

El problema que pateix Cornudella de Montsant amb el subministrament ve de lluny. L'any 1989, amb l'anterior alcalde Àlvar Busquets, es van efectuar unes grans obres finançades per la Diputació per portar l'aigua des del barranc del Carcaix fins a Cornudella i acabar d'una vegada per totes amb la falta d'aigua, principalment durant els mesos d'estiu. L'aigua del Carcaix, mercès a aquestes obres, va arribar per primera vegada a la vila el 23 de febrer del mateix any. La mala sort, o la incompetència de l'empresa encarregada de fer les obres, va provocar que l'Ajuntament les impugnés, amb el resultat de que l'empresa constructora (Hidráulica y Obras) va ser fins i tot apartada de les obres públiques. Les conseqüències per al poble van ser multitud de problemes amb la canonada, que sovint es quedava taponada o veia redüit el seu diàmetre a conseqüència de les incrustacions de calç, entre d'altres problemes d'execució d'obra, que van comportar una continuació dels problemes de subministrament fins avui dia.

Amb aquestes noves obres a punt de començar, l'Ajuntament espera resoldre aquest problema d'una vegada per totes, i assegurar l'aigua per als habitants de Cornudella i els visitants estivals, tant actualment com en el futur. Tornar al començament de la pàgina

Dimecres 17 d'abril de 2002, Diari de Tarragona.- El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant disposa d'una pàgina web a internet, estrenada el passat 2 d'abril: www.cornudella.net. En aquesta web es pot trobar  informació sobre la història d'aquest celler, construït el 1919 per l'arquitecte modernista Cèsar Martinell, així com referències sobre els vins i el procés d'elaboració d'aquesta entitat. Tornar al començament de la pàgina

Dimarts 16 d'abril de 2002, Cornudellaweb.- El pantà de Siurana, amb una capacitat màxima de 12,43 hm3, es troba en l'actualitat amb només un 28,37% de la seva capacitat, o el que és el mateix, el pantà emmagatzema a data d'avui un total 3,53 hm3. d'aigua. Tot i que la situació ha millorat lleugerament mercès a les darreres pluges, el pantà només ha guanyat un 1'49% des del passat 1 de gener. La situació al pantà de Riudecanyes és una mica millor, donat que actualment es troba al 50%. La falta d'aigua al pantà de Siurana es repeteix des de l'any 1999, darrer any en que es va veure el pantà a nivells raonables.
Tornar al començament de la pàgina

Dimarts 9 d'abril de 2002, El Punt - XAVIER MIRÓ, Falset.-  Els pobles prioratins de la vall del riu Siurana estan molt preocupats per la sequera, que, enguany, els amenaça d'exhaurir totes les reserves d'aigua si no plou com a mínim deu vegades més com ho ha fet els últims tres dies. El pantà de Siurana no s'ha recuperat des que les obres de reforma van obligar a buidar-lo i no arriba ni a la quarta part de la seva capacitat. El mes de gener, l'embassament estava cap al 18 per cent de la seva capacitat. Després del primer dia de pluja de la setmana passada, que va ser el més intens, només havia superat el 22 per cent.

A Ulldemolins, per exemple, es van registrar en aquella data uns quinze litres per metre quadrat. Amb la pluja de diumenge a la matinada, se'n van recollir gairebé quatre. «Si no plou bastant més les pròximes setmanes, la passarem magra», explica l'alcalde de Cornudella de Montsant, Miquel Gomis. Cornudella no es proveeix directament del pantà sinó de la capçalera del riu, que està en la mateixa situació. «Quaranta litres amunt o avall no canvien una situació molt dolenta», afegeix l'alcalde.
Al Priorat utilitzen l'expressió saó fonda quan es refereixen a la terra xopa d'aigua fins a una profunditat suficient perquè les fonts naturals brollin. Enguany no se'n veu per enlloc.

Per aquest motiu, es calcula que, si no es registren més de dos-cents litres de precipitacions abans de l'estiu, s'haurà de recórrer a les restriccions i al proveïment alternatiu per mitjà de camions cisterna.
L'any passat ja ho van haver de fer a Gratallops. Cornudella no hi ha hagut de recórrer els darrers anys, però enguany l'Ajuntament ha parlat amb alguns pagesos que tenen bassa de regadiu per si arribés la urgència d'haver-la de fer servir.
Gratallops és el darrer poble que agafa l'aigua de l'embassament. L'alcaldessa, Núria Ripoll, explica que, amb les últimes pluges, «el riu baixa amb dos pams d'aigua, però la llicorella ho xucla tot; fa ràbia veure com es perd». L'Ajuntament de Gratallops també ha tingut contactes amb els regants del poble. Tenen un projecte per refer la canonada de reg que es van emportar els aiguats del mes d'octubre de l'any 1994. Amb aquesta canonada, els veïns del municipi creuen que es podria bombar l'aigua fins al pou del poble. «Però ha d'estar acabada, i ara mateix no ens trobem en aquesta situació», confessa Núria Ripoll amb escepticisme.

El futur del Topograpo
El futur proveïment d'aigua de quatre pobles del Priorat Poboleda, Torroja, Porrera i Gratallops depèn del Topograpo, un projecte que consisteix a fer arribar una canalització del pantà de Siurana fins a aquestes localitats. Aquest projecte, que ja té el vistiplau de la Generalitat i de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, encara va per llarg i, per tant, no estarà a punt per a l'estiu que ve. Tornar al començament de la pàgina

Dimarts 9 d'abril de 2002, cornudellaweb.- Des del passat dia 2 d'abril, Cornudella de Montsant una nova llista de correu, anomenada 'Cornudella Notícies'. El funcionament de la llista és molt fàcil, i qualsevol persona s'hi pot inscriure lliurement a l'adreça http://www.elistas.net/lista/cornudella  o directament enviant un e-mail a cornudella-alta@eListas.net. La  llista ha estat creada Ramon Pamies -l'administrador de la llista- , dins la categoria 'societat i oci',  i la idea és que els usuaris tractin de temes relacionats amb Cornudella, el Priorat, Montsant o les muntanyes de Prades. Les característiques principals d'aquesta llista son: Llista Oberta (qualsevol persona s'hi pot inscriure), Accés web tancat (només els usuaris registrats poden accedir als missatges arxivats al web) i No moderada (tots els missatges son publicats a mesura que s'envien). Respecte als accessos a les àrees de base de dades, fitxers i enquestes, són limitades i/o restringides als usuaris registrats al la llista cornudella notícies. Trobareu sempre un enllaç a aquesta llista a la pàgina principal de cornudellaweb (a l'apartat 'links').  Tornar al començament de la pàgina

Diumenge 7 d'abril de 2002, cornudellaweb.- El pintor Josep Mª Morató Aragonès, exposa des del passat divendres i fins el proper dia 27 una selecció d'olis a la reusenca galeria d'art Anquin's. L'exposició, que va inaugurar l'alcalde de Reus Josep Lluís Perez,  abarca desde la ciutat de París fins interiors de cafès i paisatges prioratins del Montsant, Siurana o Cornudella de Montsant, aquests darrers llocs sempre presents En l'obra  de Morató Aragonès. Tornar al començament de la pàgina

Dijous 4 d'abril de 2002, El Punt.- Cornudella de Montsant.- Els dies 13 i 14 d'abril tindrà lloc a Cornudella de Montsant el segon raid d'esports d'aventura del municipi. Cada equip inscrit estarà format per dues persones. S'hi practicarà la bicicleta tot terreny, el tresc, el descens amb corda, el tir amb arc, l'escalada, l'espeleologia, els esports aquàtics i les curses d'orientació. El primer equip classificat guanyarà un lot de material esportiu i un vol per a dues places en parapent, a més d'un trofeu. El segon equip tindrà trofeu i un lot. També rebrà un trofeu tercer classificat. Les inscripcions seran limitades. La inscripció a la competició donarà dret a una samarreta del raid, l'allotjament en un càmping, l'assistència en vehicle 4x4 i el dinar i el sopar de dissabte, l'esmorzar de diumenge i el dinar de clausura del raid. Tornar al començament de la pàgina

Dimecres 3 d'abril de 2002, Diari de Tarragona, yfernandez@diaridetarragona.com.- La pluja d'aquests dies és molt benvinguda a les conques fluvials del Priorat, especialment a l'embassament de Siurana, que aquest dilluns estava al 22,18 per cent de la seva capacitat (12,43 hectòmetres cúbics), amb un total de 2,72 hectòmetres cúbics d'aigua. Aquest volum és inferior al que presentava fa un any en aquestes mateixes dates (quan estava al 24,84 per cent de la seva capacitat, amb 3,09 hectòmetres cúbics).  Aquesta situació és motiu de preocupació per a diversos ajuntaments de la comarca, que temen que les pluges d'enguany siguin insuficients per garantir l'abastament d'aigua durant l'època d'estiu, quan la població al Priorat s'incrementa
considerablement.
Cornudella de Montsant rep aigua del riu Siurana abans d'entrar a l'embassament, tot i que a nivell local hi ha una comunitat de regants que utilitza l'aigua del pantà. L'alcalde d'aquest poble, Miquel Gomis, assenyala que «aquest hivern passat ha plogut molt poc i la sequera ha fet que l'índex d'aigua de l'embassament i el riu Siurana, així com de les fonts i els pous del municipi, no hagi pujat», i afegeix que «tot i que reguen poc, els pagesos ja es queixen de no tenir la suficient aigua per a les seves finques».
Aquest poble, amb 880 habitants censats, arriba a acollir durant el mes d'agost entre 2.000 i 2.500 persones, i Gomis tem que «si aquesta primavera no plou prou, a l'agost podríem tenir problemes de subministrament d'aigua».
Al baix nivell del Siurana, s'ha de sumar l'endarreriment de les obres del nou dipòsit municipal, que ha de millorar la qualitat del subministrament i evitar que s'hagi de tallar l'aigua com va passar l'estiu passat, durant tres nits, per una avaria de la cisterna que
actualment dóna aigua al poble. L'inici dels treballs, que duraran quatre mesos, «estan a l'espera que es resolguin els recursos presentats per alguns veïns», diu Gomis, que afegeix que «la capacitat del dipòsit actual -250.000 litres- és insuficient a l'estiu, ja que a l'agost el consum oscil.la entre els 500.000 i 600.000 litres». L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) invertirà més de 661.000 euros en la construcció del nou dipòsit, de 500.000 litres de capacitat, i la millora de l'actual canonada que serveix el poble.
Tornar al començament de la pàgina

Dimecres 3 d'abril de 2002, cornudellaweb.- El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant va estrenar ahir presència pròpia a internet amb la seva nova pàgina  www.cornudella.net. En aquesta nova web cornudellenca, el celler cooperatiu ofereix als visitants diversa informació sobre els productes del celler, amb una breu descripció de cadascún d'ells: els vins Castell de Siurana i Les Troies  (negres reserva), El Codolar blanc; El Codolar rosat, i la mistela i el ranci; sense oblidar el vinagre de vi i els productes en garrafa. També hi ha apartats dedicats a l'el.laboració dels vins del celler, i situació i arquitectura del mateix. El Celler Cooperatiu de Cornudella, construït l'any 1919 és obra de l'arquitect Cèsar Martinell, que va projectar d'altres cellers de la nostra comarca i fora d'ella com els de Falset, Gandesa, Nulles, Montblanc i Pinell de Brai, entre d'altres importants obres arquitectòniques arreu del país.

Ara, vuitanta-tres anys després de la seva construcció el celler cooperatiu incorpora la seva presència a la xarxa, obrint una nova vía de promoció dels productes de la vila. La web ha estat el.laborada entre els mesos d'octubre de 2001 i abril de 2002 pels cornudellencs Oscar Gonzalez (webmaster) i Martí Freixinet (fotografia). A la secció de crèdits de la pàgina hi ha una rel.lació de les persones que han col.laborat d'una forma o altra amb aquest projecte web. Trobareu un enllaç permanent a la web del Celler Cooperatiu de Cornudella a la secció "Entitats i Institucions" de cornudellaweb, així com al cercador.

El vi de la cooperativa de Cornudella és producte de vinyes situades als peus del Montsant, i pertany a la nova denominació d'orígen D.O.Montsant. Arrel d'aquesta nova denominació d'orígen, que agrupa diversos pobles del Priorat no inclosos dins la D.O.Q.Priorat (La Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef de Montsant, el Masroig, el Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins), recentment es va redissenyar l'etiquetatge de les noves ampolles del celler, tasca que va dur a termela també cornudellenca Mònica Perulles, de forma que en el nou disseny hi apareix integrat el logotip de la nova D.O.Montsant.
Tornar al començament de la pàgina

Dimecres 3 d'abril de 2002, Diari de Tarragona.- La revista electrònica independent de Cornudella de Montsant i Priorat (www.cornudellaweb.com) ha incorporat nous continguts, com un cercador MP3 i enllaços a webs de música, una descrició d'aquest poble segons la Gran Geografia Comarcal de Catalunya de l'Enciclopèdia Catalana, un especial sobre 'l'espai i l'univers', un apartat per poder enviar missatges a mòbils. A més, la secció 'Priorat web' ha estat totalment renovada i s'han incorporat nous enllaços a webs de la comarca.
Tornar al començament de la pàgina

Diumenge 24 de març de 2002, La Vanguardia.VICENÇ LLURBA - La fonda está situada en la principal plaza de Cornudella de Montsant. El comedor de la fonda del Racó podría empapelarse entero con fotos de actores, cantantes, deportistas y políticos que han llenado el estómago con los pucheros de la señora Maria. Pero ni a ella ni a su marido nunca se les ha pasado por la cabeza sacar fotografías a los famosos o pedirles autógrafos con los que adornar muebles y paredes, una práctica usual en los restaurantes que sientan a personajes populares a la mesa. "Cuando viene alguno le saludamos y a veces también conversamos -uno incluso se coló en la cocina-, pero nada más", comenta Pere Estivill, propietario del establecimiento. La fonda del Racó, en Cornudella de Montsant, no necesita que ningún famoso la promocione. Desde hace décadas, la principal publicidad es el boca a boca y los bocados que uno puede encontrarse en la carta. La tradición continúa mandando en la cocina: carne a la brasa, estofado, canelones, bacalao "a la llauna", judías, "fredolics"... El establecimiento reabrió en los años cuarenta en un edificio construido en el año 1600 como casa de postas, tal como revela una inscripción, hoy casi ininteligible, situada en la entrada principal. En este espacio reposaban antiguamente caballos y carruajes mientras sus propietarios revivían con un plato caliente. Hoy en día, los únicos caballos que se acercan a la fonda son los de los coches todoterreno y otro tipo de vehículos que los fines de semana, sobre todo, recorren los municipios de la comarca del Priorat. La fonda del Racó, que fue remodelada sin perder su encanto rural, tiene solamente cuatro habitaciones que se ocupan, sobre todo, en los meses del verano. Debe su nombre a su situación en un ángulo de la plaza de la Vila. Muy cerca funcionó hasta principios del siglo XX otro establecimiento similar, la fonda de Sant Antoni
Tornar al començament de la pàgina

Diumenge 24 de març, Diari de Tarragona. Situada a 4 kilómetros de Cornudella de Montsant, término municipal al cual pertenece y a los pies de la carretera C-242, la Venta d'en Pubill es sin duda un referente en la comarca del Priorat de  aquellos establecimientos que en el siglo XIX acogían a los carreteros de la época -en ellos pasaban la noche- en su desplazamiento hasta Reus y Tarragona para dar salida a los productos de la agricultura. La Venta d'en Pubill nace al socaire de la actividad económica que en la segunda mitad del siglo XIX supuso la construcción de la carretera mencionada y de los puentes sobre el río Siurana -uno con este mismo nombre, a poca distancia de la Venta d'en Pubill, y el segundo conocido como de la Vall, en el cruce a Porrera y Falset-.

Quien hacía referencia a estos detalles el pasado miércoles era la propietaria de la Venta d'en Pubill, Dolors Sabaté Ardèvol, la tercera generación de la familia que ha regentado el establecimiento. Dolors, no obstante, comentó que no fue su familia quien primero explotó la Venta d'en Pubill, ya que sus abuelos la alquilaron durante tres décadas a Josep Carreras, vecino de Falset. De este tipo de establecimientos, antes muy numerosos en la zona y de los cuales sólo queda ahora la Venta d'en Pubill, Dolors hablaba de la Venta Lluís, también en Cornudella y situada cerca del puente de la Vall, la Venta del Bitxo (en el cruce de Porrera), la Venta del Boter (en Poboleda) o la Venta de la Potra (en el término de Falset), entre otras.

El origen del nombre
El origen del nombre de la Venta d'en Pubill le viene, por un lado, de la finca agrícola donde está radicada, el Mas d'en Pubill. Que se denomine Venta y no hostal o fonda, según Dolors Sabaté, se debe a que «cuando se inició el negocio los ingenieros que llevaban la construcción del puente del Siurana eran de Zaragoza, allí estos establecimientos reciben este nombre y así fue como se la ha denominado siempre».

Cabe decir que no fue hasta 1893 cuando al finalizar el contrato de alquiler de Josep Carreras, los abuelos de Dolors, Josep Sabaté y Dolors Pallejà, se hicieron cargo de la Venta d'en Pubill. Éstos, que vivían en la masía vieja o Mas d'en Pubill, a poca distancia de la Venta, se trasladaron a ésta con su hijo Jaume Sabaté Pallejà, el padre de Dolors. Después de éstos y durante 40 años la Venta d'en Pubill la llevaron unos familiares de Dolors y más tarde unos vecinos de la localidad leridana de Juncosa, hasta que en 1967 Dolors se hace cargo del negocio, una actividad en la cual ahora la ayudan sus nueras María del Carme Bonet y Josefa Jiménez.

La mula y la Guerra Civil
Dolors hace referencia a su padre Jaume como el transmisor de los recuerdos que ella atesora de
la Venta d'en Pubill. Uno de ellos era el de la mula que poseían y que los carreteros enganchaban delante de las suyas para franquear el coll d'Alforja. También hace referencia a las escaleras del altar mayor de la ermita de Sant Joan del Codolar, realizadas en 1864 por los picapedreros que trabajaron en la construcción del puente del Siurana en agradecimiento a que durante los trabajos no se produjera ningún accidente laboral.

Ya en la Guerra Civil española, la Venta d'en Pubill fue incautada por el Ejército republicano, el cual estableció allí diversos servicios como teléfonos, aprovisionamiento de gasolina y otros. Cuando estalló la Guerra, Dolors tenía ocho años y recuerda que en las inmediaciones de la Venta d'en Pubill cayeron dos bombas cuya metralla afectó gravemente al edificio.

Los últimos años
Cuando en 1967 Dolors Sabaté se hizo cargo de la Venta d'en Pubill, el edificio estaba prácticamente arruinado y por no disponer no tenía ni luz, recordaba Dolors. En la actualidad está abierto todos los días del año a excepción de los lunes, por descanso semanal, y los días de Navidad, San Esteban, el 1 de enero y Reyes. Su restaurante ofrece los mejores platos de montaña y son célebres sus fesols amb llonganissa y la carne a la brasa, entre muchas otras especialidades elaboradas siempre al fuego de leña. Quienes viajen por el Priorat y se acerquen a la Venta d'en Pubill podrán, además de disfrutar de una buena comida, contar con el asesoramiento de sus propietarios, que les informarán de cómo sacar el mejor provecho de su visita a la comarca.
Tornar al començament de la pàgina

Els alcaldes de la Morera de Montsant, Cabassers, Margalef, la Bisbal de Falset, la Vilella Alta i també la Baixa, Cornudella i Ulldemolins han acordat fer pressió per accelerar la creació del parc natural del Montsant. Dimecres passat es van reunir i de la trobada en va sortir un comunicat conjunt amb el qual han volgut fer públic el seu «neguit per la manca de celeritat». Exactament avui fa onze mesos i una setmana que l'extitular de Medi Ambient Felip Puig es comprometia davant l'opinió pública i també davant dels alcaldes a tirar endavant una
sèrie d'inversions vinculades al parc natural. Es tracta de diversos centres, com el d'Atenció als Visitants a Cabassers, el d'Activitats de Muntanya a la Morera o la reforma de la Casa Abadia de Margalef per convertir-la en alberg i punt d'informació. També va existir el compromís per condicionar totes les fonts del Montsant, per impulsar zones de lleure i per millorar els itineraris de la zona. Fins avui no s'ha fet res de tot això, i aquesta és la raó del «neguit» dels alcaldes.

El govern del parc, per torns
D'altra banda, els nou alcaldes van acordar també una proposta sobre l'òrgan que haurà de gestionar el parc natural. L'alcaldessa d'Ulldemolins, Misericòrdia Monlleó, explica que els quatre municipis amb més superfície inclosa en l'àrea protegida són Margalef, la Morera, Cabassers i Ulldemolins, i que aquests pobles haurien de tenir una representació fixa en el govern de l'organisme. La resta de municipis haurien acceptat que la seva presència en el govern del parc fos rotatòria. Entitats com la plataforma prioratina, Unió de Pagesos o d'altres també hi estaran representades, a més de l'administració catalana.

Cèsar Puig creu en una «solució ràpida»
El delegat teritorial de la Generalitat, Cèsar Puig, va tranquil·litzar ahir els alcaldes del Montsant i va assegurar que el nou conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, li ha manifestat que els compromisos adquirits per Felip Puig continuen ferms. A més, el delegat territorial creu que el procés de creació del parc natural tindrà una «solució ràpida» perquè les al·legacions que ha rebut el decret no modificaran aspectes essencials. Puig va dir també ahir que entén la «inquietud dels alcaldes, però va repetir que els canvis al capdavant de la conselleria no han comportat cap «canvi de plantejament». El Consell Comarcal del Priorat, per la seva banda, ja ha demanat a Ramon Espadaler una entrevista tan aviat com sigui possible, per exposar-li la preocupació que hi ha a la zona del Montsant per la concreció de les inversions promeses pel seu predecessor. Igualment, els nou alcaldes afectats pel parc demanaran al conseller que «s'impliqui formalment» en la creació dels òrgans de gestió del parc natural. En definitiva, els municipis del Priorat menys beneficiats pel negoci del vi recorden que el Montsant és el pal de paller per al futur desenvolupament econòmic d'aquest territori. ---Tornar al començament de la pàgina

Los representantes municipales mostraron su malestar por el incumplimiento de la inversión prevista para el año pasado, aún no satisfecha, y por la falta de definición respecto a los 1,2 millones de euros prometidos para este año 2002. Asimismo, pidieron la presencia en la zona del actual conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, "para que asuma los compromisos adquiridos por su antecesor, Felip Puig". Los alcaldes piden, asimismo, que el conseller "se implique formalmente en la creación de los órganos competentes que deben gestionar el futuro parque natural.

El parque natural del Montsant será la tercera área protegida de estas características después del Delta del Ebro y el recientemente creado parque de los Ports de Tortosa. La constitución del parque del Montsant estaba prevista inicialmente para este año. Tornar al començament de la pàgina

D'altra banda, tant Montsant Natura com Alaire estàn immersos en diversos projectes, entre els quals cal destacar el Raid Montsant-Natura, els dies 13 i 14 d'abril; o el càsting que tindrà lloc el dissabte 20 d'abril per escollir els integrants del futur equip de parapent "Montsant Natura-Volem", que serà presentat oficialment el dissabte 27 d'abril. Trobareu més informació sobre aquestes i moltes d'altres activitats a Montsantnatura.com . ---Tornar al començament de la pàgina

Dissabte 16 de març de 2002, El Punt.- El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya a Cornudella de Montsant ha presentat una moció per tal que s'aprofitin les obres que s'estan fent a la plaça de la Vila per determinar el valor històric d'una capella romànica del segle XII.
El grup republicà considera que les obres són una «oportunitat històrica» per determinar el valor de les restes, i demana que la comissió de Patrimoni segueixi l'evolució d'uns treballs que consistiran a aixecar el paviment actual de la plaça i que podrien posar al descobert les restes de la capella de Sant Julià.
ERC de Cornudella creu que, en el cas que la comissió de Patrimoni considerés que les restes són d'interè, hauria de ser una prioritat estudiar-les, encara que representi un retard en les obres de remodelació de la plaça.
Sota la plaça de la Vila de Cornudella s'hi amaguen les restes d'una capella construïda durant el segle XII pels primers pobladors del poble. Segons publica el lloc web d'informació local i comarcal cornudellaweb.com, a Cornudella ja es van trobar restes de la capella de Sant Julià quan es van fer les obres del clavegueram, a la dècada dels anys cinquanta, i llavors no es va fer cap estudi.
Aquells treballs sí que van servir perquè alguns historiadors s'interessessin per la capella i justifiquessin el desús en què va caure per les reduïdes dimensions que tenia. El reusenc Ezequiel Gort defensa que la capella va ser construïda els primers anys de la Reconquesta i que a l'entorn va formar-se el poble de Cornudella, un procés comú, diu l'historiador, en les terres reconquerides als moriscos.
Tornar al començament de la pàgina

Divendres 15 de març de 2002, cornudellaweb.- El grup d'ERC-Cornudella de Montsant ha presentat una moció a l'Ajuntament, per tal de que aquest estigui preparat per si les restes de l'antiga capella de Sant Julià (s.XII) que es poden trobar a la plaça, han de ser objecte d'un estudi arqueològic. Recordem que l'ajuntament té previst iniciar properament una remodelació de la Plaça de la Vila, durant la qual s'haurà d'aixecar tot el paviment de la plaça. ERC considera aquestes obres una oportunitat històrica, i vol que aquestes siguin seguides d'aprop per la Comissió del Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat; i que, en cas de trobar-se les restes, siguin avaluades per determinar el seu valor. Una vegada determinat el valor de les mateixes, els republicans demanen que si les restes són d'interès, es consideri prioritari el seu estudi encara que representin un retard en les obres de remodelació de la Plaça.

D'altra banda, aquest passat dimecres va sortir publicat al DOGC el nou Reglament de protecció del Patrimoni arqueològic i paleontològic, del qual en trobareu tota la informació en l'especial "Enquesta/Fòrum" de cornudellaweb, dedicat a les restes de la capella de Sant Julià.
Tornar al començament de la pàgina

Turisme i parc natural
El principal objectiu d'aquesta associació és la promoció turística i el desenvolupament del turisme rural a la zona. En aquesta línia, Josep Maria Barreda es mostra satisfet de la inclusió de la zona interior del Baix Camp en el programa de subvencions europees Proder, però lamenta que arribi «massa tard». Tant Barreda com l'alcalde de Capafonts, Anton Marca, coincideixen a afirmar que els veïns de l'àrea difícilment tindran recursos per invertir-los en turisme. Tot i això, la gran qüestió que tenen pendent aquests municipis és la creació del parc natural de les muntanyes de Prades, però també el futur del campament militar de
Castillejos i la implantació de l'energia eòlica. A partir d'ara, amb l'agrupació plenament constituïda, la zona negociarà amb les administracions que convingui amb una sola veu.
Tornar al començament de la pàgina

Els set cellers cooperatius, construïts entre 1919 i 1925 a la província de Tarragona, són a les localitats de Nulles (Alt Camp), Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), Cornudella de Montsant i Falset (Priorat), Gandesa (Terra Alta) i el Pinell de Brai (Terra Alta), segons ha informat el mateix Departament de Cultura de la Generalitat.  L'obertura dels expedients de declaració de bé cultural d'interès nacional comporta, en el cas dels béns immobles, «la suspensió de la tramitació de les llicències municipals de parcelálació, edificació o demolició de la zona afectada, i també la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides», segons la llei de patrimoni cultural català. Es desconeix si aquesta suspensió pot afectar les obres de rehabilitació que es realitzen ara a l'interior del celler de Nulles. Les resolucions del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, publicades ahir al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), obren, en cada cas, un període d'informació pública que serà d'un mes a partir d'ahir dimarts. Durant aquest període, l'expedient estarà a disposició de totes les persones que el vulguin examinar a les dependències dels serveis territorials de Cultura.
Tornar al començament de la pàgina